20 d’agost 2011

Fase 1

Des de Delhi amb amor

Qui m'ho havia de dir que al final l'hi acabaria tenint carinyo a Delhi...

No soc amant de les ciutats i menys de les tant grans com Delhi (16milions d'habitants), pero anar repetint fa que t'adonis que tot i les aglomeracions impresionants al metro, les cues eternes a l'estacio de tren per comprar un bitllet i els intents frustrats dels estafadors per enganyar-nos, Delhi te alguna cosa mes que la Gate of India.


Amritsar i el Golden Temple

A la nostra visita a Amritsar hi conflueixen moltes coses.
Cap de setmana, Independence Day (que coincideix amb la Festa Major d'Arbeca), la festivitat dels germans i India, signifiquen Amritsar a rebentar de peregrins Sikhs, turistes nacionals i alguns turistes internacionals.

Al Golden Temple pero, es continua respirant pau. Tot i la gentada que s'hi acumula, al recinte sagrat no es perceb l'aglomeracio.

Golden Temple en plena peregrinació, Amritsar, Punjab

* QUI SÓN ELS SIKHS?
Els Sikhs són els practicants del Sikhisme, una de les religions minoritàries de l'Índia.
El 1.9% de la població de l'Índia és Sikh, sembla poca cosa, però no, tot i representar un percentatge tant baix, és la 5a religió amb més devots del món (21-26 milions de fidels). La gran mojaria es concentra a l'estat del Punjab, al nord-oest, tocant a Pakistan.
Antigament l'estat del Punjab tenia el doble de les dimensions actuals. L'altra meitat estava situada darrera la frontera, travessant el riu Indus, al Pakistan. Amb l'annexió a la colònia britànica de l'Índia, i la seva posterior divisió, també feta pels britànics, i la creació del Pakistan com a país, els Sikhs del Punjab pakistanès, van haver d'emigrar a l'est de la frontera, i els que no van voler abandonar la seva terra, van entrar en guerra.
D'això, no en fa pas tants anys, i algunes famílies Sikhs encara estan molt marcades per aquests fets.

El Sikhisme no és només una religió, és un sistema filosoficoreligiós.
Va néixer pels volts del s. XV com una síntesi del bhakti hindú i del sufisme islàmic. Com una doctrina que rebutjava el sistema de castes i el domini dels Brahmins per a les cerimònies religioses.
Els Sikhs són monoteistes (creuen en un sol déu), amb la reencarnació i el karma.
A l'inici tenien un caràcter totalment pacifista, però posteriorment (s.XVII-XVIII) va néixer el seu esperit militar.

És un poble educat, tranquil i respectuós. I es distigeixen dels seus veïns, sobretot pel turbant que acostumen a portar els homes adults, que pot ser del color que prefereixin, sense haver-hi cap simbolisme cromàtic.
Els sikhs més devots es distingeixen sobretot per diferents aspectes:

Kesh _ no es tallen mai els cabells, ni la barba (a no ser que facin algun culte religiós) i el porten enrotllat dins el turbant. Les dones, en general porten la cabellera a l'aire, i tampoc se la tallen mai.

Kirpan _ una daga (antigament una espasa) que només pot desembeinar-se per defensar a algú o auto-defensar-se, però mai per atacar. El més curiós és que dins de l'Índia estan autoritzats a pujar les dagues fins i tot a dalt de l'avió

Kara _ Porten una pulsera metàl·lica que tampoc es treuen

Khanga _ amaguen una petita pinta de fusta dins el turbant i que utilitzen per recollir-se els cabells

Kachera _ porten roba interior de cotó, què és més pura

Els guardians del Golden Temple impressionen bastant.
Sobretot perquè a part de la daga, porten una llança, i amb el turbant semblen més alts del què són

La família de la foto, em van demanar que els retratés davant del seu temple (gurdwara) principal.
M'imagino que les dones anaven preparades per la visita a la fita de tot bon Sikh, i per això portaven també turbant.
Els tres porten també la daga, que no només se la posen pel temple, ja que ben sovint et trobes Sikhs que la porten tot el dia, fins i tot les dones.


McLeodganj i els tibetans

Els tibetans, entre ells els monjos budistes perseguits pels xinesos van trobar acollida en diversos punts de l'India, un d'aquests, i en aquest cas, el mes important, es McLeodganj, al costat de Dharamsala, i es on hi ha la residencia del Dalai Lama i tot el govern tibeta a l'exili.

A McLeodganj, hi plou, i molt. Jo crec que hi ha arribat a ploure entre 200 i 300 litres cada dia dels què hi hem estat.
Hem tingut moment de treva per poder fer excursions, i per fer les visites als temples, però sempre amb certa boirina i humitat.

El Dalai Lama no hi és, però hi ha centenars, o més ben dit, milers de lames als monestirs. La majoria de la població és refugiada. Són ben pocs els que ja vivien aquí abans.

A McLeodganj, com a primer centre d'acollida dels refugiats, hi ha una alta densitat d'Ong, i això té un impacte positiu, ja que n'hi ha moltes que miren pel medi ambient, i a la zona està prohibit l'ús de bosses de plàstic, i les facilitats perquè reomplis l'ampolla amb aigua filtrada a un preu coherent, són moltes.

Exiliat tibetà en un dels tallers cooperatius on fabriquen artesania tibetana que les ONG o la cooperativa mateix comercialitza

Monjos budistes tibetans durant els càntics de la tarda

Detall d'una Stupa del circuït de la Kora

La pregària més repetida: OM MANI PADME HUM


La Kora, és un circuït ritual que es fa per resar, en sentit horari al voltant del complex Tsuglagkhang (el temple principal). Passes per un caminet amb unes vistes impressionants a l'esquerra i amb una acumulació de pedres de pregària pintades de tots els colors. Al voltant del temple hi ha centenars de rodes de pregària, i banderoles. Tot plegat impressiona, i els budistes de totes les edats s'acosten sobretot al matí i al vespre a fer les seves pregàries.

Exiliat tibetà repintant les pregàries de les pedres del circuït de la Kora


Rodes de pregraria budistes, a l'interior de cada cilindre hi ha enrollades centenars o milers de pregaries, fent-les girar es considera que estas resant


Rodes de pregària al voltant del temple.
Les rodes, com també les voltes al voltant dels temples s'han de fer girar en sentit horari.


Dins el recinte també hi ha el Museu del Tibet, on s'explica l'ocupació del Tibet per part dels Xinesos i l'èxode i l'exili. Val molt la pena, però en realitat fa emprenyar bastant.

El poble tibetà és un poble pacífic i molt respectuós. Pensen bé quin impacte poden tenir les seves accions abans d'executar-les.
Són molt creients i pràcticants, tinguin l'edat que tinguin, i la majoria sempre porten el rosari a sobre, perquè no els agafi desprevinguts i sense quan hagin de resar. El seu rosari es diu Mala i té 108 boles, normalment de fusta. Cada una respon a un mantra (o pregària) que han de recitar. De fet, no dista gaire del rosari cristià.


* el budisme representa el 0,76% de la població del país, i la major part d'aquest la conformen els refugiats tibetans, i l'altra gran part, els habitants de Ladakh, el Petit Tíbet.


07 d’agost 2011

READY TO DEPART

Em dona la sensació que han passat cent anys des del darrer post, cent anys no, però déu ni do!
I és que tot canvia i gairebé havia perdut la costum de tot això ja,
però hi ha una cosa que no canvia mai, i són les meves ganes d'anar a l'Índia...

Aquesta vegada però, a falta de temps no hi haurà projecte, sinó que serà un viatge d'un mes que espero que em faci descobrir altres Ong i projectes la mar d'interessants i llocs i cultures encara una mica desconeguts per mi.

Així que aquí aproximadament vindrà a ser això:
30 dies, uns 3000 km amb tren i bus, molt bona companyia i moltíssimes ganes.



30 de novembre 2009

FOTOPRESS 09
un concurs fotogràfic que reconeix la tasca dels fotoperiodistes. unes fotografies o fotodenúncies que tenen molta força i que impacten per la seva duresa. unes imatges que no et deixaran indiferent.

1r. premi: Violència de gènere al Pakistan_Emilio Morenatti_sèrie de retrats de dones ruixades amb àcid pels seus marits o familiars al Pakistan
(l'autor va ser ferit per una bomba el passat agost a Afganisthan, actualment es troba en recuperació)
*tots els seus reportatges mereixen ser vistos, actualment la seva web no es troba operativa, deixo aquí un link on apareixen algunes de les seves fotografies.

2n premi: Violència Post-electoral a Kènia_Walter_reportatge sobre el conflicte



3r premi: Líban, entre mar i foc_Alfonso Moral_reportatge

L'exposició consta de més fotografies on hi ha els resultats de les beques que Foto Pres ofereix a fotògrafs reconeguts. No totes les imatges contenen la mateixa duresa i es poden veure al CaixaForum de Barcelona fins al 21 de febrer.

17 de juliol 2009

setmana de mar mogut



ni projecte, ni ong, ni feina = vacances, descans, relax
(però inquieta, com el mar)



21 de juny 2009

Vicenç Ferrer

"Tinc molt clar que cap acció bona és perd en aquest món. En algun lloc quedarà per sempre."
Vicenç Ferrer


No tinc gaires fotos del Vicenç,
suposo que cada cop que el veia pensava,
"ostres, no tinc cap foto amb ell, abans d'anar-me'n li'n faré una"

Però aquesta, tot i estar borrosa, m'agrada especialment.
Era a la sala d'actes del Campus 1 d'Anantapur, on vivíem, treballàvem els voluntaris i treballadors de la Fundació. Un vespre calurós, com tots els vespres calurosos d'un setembre del 2006.

Aquell dia, com gairebé cada 15 dies, la sala d'actes era plena de "padrins" que havien vingut a veure el què estava passant a "La Ciutat de l'Infinit", voluntaris i nens excitats a punt d'oferir-nos un espectacle de dansa tradicional i teatre que portàven dies preparant.
Entre el públic s'asseien l'Anne i el Vicenç Ferrer, com dos nens il·lusionats a punt de veure un espectacle que deurien haver presenciat centenars de vegades però que disfutaven com si cada vegada fos la primera.

Com l'Anne es mira el Vicenç visionari, utòpic i que aconseguia fer realitat cadascun dels seus somnis, parla per si sol.

És evident que cap acció bona del Vicenç es perdrà, amb l'Anne, el Moncho i tot l'equip que els envolta, totes i cadascuna quedaran a Anantapur i per tot arreu per sempre.

06 de juny 2009

5 de juny__Dia mundial del medi ambient

Algunes dades alarmants:
- el 20% de la població del món consumeix 80% dels recursos (i que passa amb l'altre 80% de la població?)
- 3/4 de la pesca s'ha extingit.
- els darrers 15 anys s'ha enregistrat la mitja de temperatures més altes de la història.
- les espècies s'extingeixen 1000 vegades més de pressa que el que ho farien amb el cicle natural.

Aquí us deixo un vídeo, el tràiler de HOME que en menys de 3min. us portarà pel cel de tot el món. (Tot espectacle per als sentits)



Per veure el documental sencer amb alta resolució (val mol la pena) clica aquí: -HOME_documental-

i jo em pregunto:
és massa tard per canviar?
quin futur ens espera?

18 d’abril 2009

"A VEDANTHANGAL"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I EL DOCUMENTAL PELS AUTORS EL PROPER DILLUNS, 20 D'ABRIL A LES 19:30 A LA FNAC DE L'ILLA DIAGONAL.




07 de març 2009

TIBET, 60 ANYS DE TORTURA

Aquest mes es compleixen 60 anys de l'enviament de tropes del govern comunista xinès per reprimir el poble del Tibet. I aquest any també, es compleixen 50 anys de l'ocupació total del país i de l'exili de milers de tibetans juntament amb el seu líder, el Dalai Lama.

Des d'aleshores, són milers les matances i repressions, i milions les injustícies que hi ha dut a terme el govern xinés, que pel que sembla, no pensa en altra cosa que en silenciar, a les males, les veus que criden des de dins el Tibet.
Des de 1949 s'han registrat 1,5 milions de tibetans morts en mans de l'exèrcit xinès.
I segons Amnistia Internacional, un 70% dels presos tibetans han mort de gana, a causa de les pallisses o per les condicions dels treballs forçats.
Durant aquests 60 anys, són també 6000 els monestirs que s'han destruït, i incomptables les vivendes i escoles.

fotografia dAndrew Buncombe, The Independent


Actualment hi ha 130.000 refugiats tibetans repartits arreu del món, 100.000 dels quals es troben als diferents monestirs de l'Índia.


Els que s'han quedat a la seva terra, però viuen un infern.

Els darrers anys, a part de les fortes represions, detencions i "desaparicions", s'han seguit diferents estratègies d'actuació per tal de fer desaparèixer la població del Tibet o diluïr-la dins la població xinesa.

Algunes d'aquestes estratègies del govern xinès són:
  • pagar quatre vegades més als militars que vulguin desplaçar-se al Tibet __ així hi ha una forta militarització xinesa de la zona
  • expropiació i divisió de les grans cases tibetanes __ obligant als tibetans a compartir casa amb els xinesos que fan d'espies les vint-i-quatre hores.
  • les famílies xineses que visquin al Tibet poden tenir 2 fills en comptes d'un fill únic com restringeix la llei a la resta del país.
  • avantatges fiscals i socials per als xinesos que vagin a viure al Tibet
  • fortes campanyes de publicitat a les televisions públiques xineses que porten cada any més de 50.000 habitants xinesos nous a Lhasa (capital del Tibet)
  • construcció del tren d'alta velocitat Golmund/Lhasa __ per facilitar l'accés als xinesos
  • abandonament de les zones rurals tibetanes, on el govern prohibeix les escoles i centres mèdics tradicionals tibetans i on no en crea de nous gestionats per al govern __ abocant als seus habitants a la misèria
TOT AIXÒ FA QUE MOLTS TIBETANS S'ACABIN SENTINT AVERGONYITS I DUBTOSOS DE LA SEVA CULTURA

*són molts els tibetans que s'escapen a través de l'Himàlaya en busca de l'exili i una vida millor als països veïns, enfrontant-se a congelacions durant la fugida i riscos més que evidents.
Fins fa poc, hi havia penjat a una pàgina web un vídeo on es veia com l'exèrcit xinés disparava a un grup de tibetans, entre els quals hi havia nens, que fugien a través de les muntanyes cap a l'Índia. De tant en tant n'apareix algun de nou al youtube.

14 de novembre 2008

Quan el miro, se'm posa la pell de gallina.



En Pep Àvila, fotògraf barceloní, i en Jorge Aguilera, cineasta mexicà, van estar el passat hivern a Vedanthangal, per fer un reportatge fotogràfic i un curtmetratge de divuit minuts de gran qualitat fotogràfica titulat A Vedanthangal, on es veu la vida de la seva gent.
Els resultats de tota la seva feina ja són visibles, i estan publicats en un llibre fotogràfic i un dvd que ja són a la venta i que es van presentar el passat divendres al públic. Al sopar de la Fundació Laia Mendoza, que des de fa 4 anys treballa en projectes de desenvolupament a Vedanthangal.

La propera projecció del curtmetratge tindrà lloc el proper dimarts 18 de novembre al Café del Teatre de Lleida.

fotografies Pep Àvila

(Podeu trobar el llibre+dvd, a la mateixa web de la Fundació o ben aviat a les llibreries. Els guanys seran per tirar endavant els projectes.)

15 d’octubre 2008

des de casa i amb la distància

algunes de les fotografies que no he penjat i que crec que havien quedat pendents

EL BUDISME I L'ÍNDIA

L'Índia acull un gran número de refugiats tibetans, gran part dels quals són monjos budistes que van haver de fugir del seu país fa més de cinquanta anys.

Però se'ls ha acollit i se'ls hi ha donat terres i facilitats en diverses reserves del país veí. Una de les més grans, es troba a les muntanyes de Kodagu, al sud de Karnathaka, lluny del Tibet. La major part d'aquest poble no ha trepitjat mai la seva terra i desconeixen si ho podran fer mai.






*tot i que el budisme va nèixer a l'Índia, i aviat es va escampar per tot el sud-est asiàtic, només un 0,8% de la població del país mare d'aquesta religió és budista.

MAMALLAPURAM o MAHALLIBAPURAM




la nit, l'aigua, els temples, les barques i els pescadors nocturns

s'han recuperat i perduren després del tsunami, però fins quan aguantarà abans que el turisme ho destrossi?


MERCATS


la vida i el moviment del de Mysore, la joia dels mercats de Karnathaka i de l'Índia

i del peix fresc del mercat de Pondicherry




d'aquí trobo a faltar la cridòria, l'olor enganxifosa (i de vegades pudor), el color, la llum, el joc del regateig, la densitat, l'haver de vigilar per on trepitges...

08 de setembre 2008

obert per vacances


ja de tornada, nomes recordar que tot i que els astres s'hagin alineat per fer que tot fos mes dur i anes mes lent del previst, la feina que m'ha portat a aquest tercer viatge a l'india, no ha estat en va
i que ben aviat, el projecte es podra materialitzar amb blocs de terra que tanta suor ens han costat


(fent la barreja pels blocs)

(BTC acabats de premsar)

(mur gelosia pels centres de reforc escolar)

artesania 100%

futura porta ecologica de la veina de l'oficina,
economica, sostenible i rapida de fer

l'artesania encara es viva
les pedres parlen a Kancheepuram
els pilars dels temples hindus de kancheepuram, com els de gairebe tota la resta del pais i com els capitells de les nostres esglesies ens parlen de les milions d'histories de les divinitats hindús, i s'acaben convertint en petits altars

24 d’agost 2008

dissabte a la tarda, bany al pou



fa calor, el sol pica, no hi ha piscina, pero hi ha pous enmig dels arrossars
cap problema

la terra de la fe profunda

la simplicitat d'alguns temples i la complicacio d'algunes cerimonies






en Vijay i en Praveen, entre d'altres, abans i durant la tortura-entrega del passat dimarts al temple.

Ni una llagrima de dolor

Ni una gota de sang.

I els nois amb actitud serena.