30 novembre 2009

FOTO PRES 09
un concurs fotogràfic que reconeix la tasca dels fotoperiodistes. unes fotografies o fotodenúncies que tenen molta força i que impacten per la seva duresa. unes imatges que no et deixaran indiferent.

1r. premi: Violència de gènere al Pakistan_Emilio Morenatti_sèrie de retrats de dones ruixades amb àcid pels seus marits o familiars al Pakistan
(l'autor va ser ferit per una bomba el passat agost a Afganisthan, actualment es troba en recuperació)
*tots els seus reportatges mereixen ser vistos, actualment la seva web no es troba operativa, deixo aquí un link on apareixen algunes de les seves fotografies.

2n premi: Violència Post-electoral a Kènia_Walter_reportatge sobre el conflicte



3r premi: Líban, entre mar i foc_Alfonso Moral_reportatge

L'exposició consta de més fotografies on hi ha els resultats de les beques que Foto Pres ofereix a fotògrafs reconeguts. No totes les imatges contenen la mateixa duresa i es poden veure al CaixaForum de Barcelona fins al 21 de febrer.

17 juliol 2009

setmana de mar mogut



ni projecte, ni ong, ni feina = vacances, descans, relax
(però inquieta, com el mar)



21 juny 2009

Vicenç Ferrer

"Tinc molt clar que cap acció bona és perd en aquest món. En algun lloc quedarà per sempre."
Vicenç Ferrer


No tinc gaires fotos del Vicenç,
suposo que cada cop que el veia pensava,
"ostres, no tinc cap foto amb ell, abans d'anar-me'n li'n faré una"

Però aquesta, tot i estar borrosa, m'agrada especialment.
Era a la sala d'actes del Campus 1 d'Anantapur, on vivíem, treballàvem els voluntaris i treballadors de la Fundació. Un vespre calurós, com tots els vespres calurosos d'un setembre del 2006.

Aquell dia, com gairebé cada 15 dies, la sala d'actes era plena de "padrins" que havien vingut a veure el què estava passant a "La Ciutat de l'Infinit", voluntaris i nens excitats a punt d'oferir-nos un espectacle de dansa tradicional i teatre que portàven dies preparant.
Entre el públic s'asseien l'Anne i el Vicenç Ferrer, com dos nens il·lusionats a punt de veure un espectacle que deurien haver presenciat centenars de vegades però que disfutaven com si cada vegada fos la primera.

Com l'Anne es mira el Vicenç visionari, utòpic i que aconseguia fer realitat cadascun dels seus somnis, parla per si sol.

És evident que cap acció bona del Vicenç es perdrà, amb l'Anne, el Moncho i tot l'equip que els envolta, totes i cadascuna quedaran a Anantapur i per tot arreu per sempre.

06 juny 2009

5 de juny__Dia mundial del medi ambient

Algunes dades alarmants:
- el 20% de la població del món consumeix 80% dels recursos (i que passa amb l'altre 80% de la població?)
- 3/4 de la pesca s'ha extingit.
- els darrers 15 anys s'ha enregistrat la mitja de temperatures més altes de la història.
- les espècies s'extingeixen 1000 vegades més de pressa que el que ho farien amb el cicle natural.

Aquí us deixo un vídeo, el tràiler de HOME que en menys de 3min. us portarà pel cel de tot el món. (Tot espectacle per als sentits)



Per veure el documental sencer amb alta resolució (val mol la pena) clica aquí: -HOME_documental-

i jo em pregunto:
és massa tard per canviar?
quin futur ens espera?

18 abril 2009

"A VEDANTHANGAL"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I EL DOCUMENTAL PELS AUTORS EL PROPER DILLUNS, 20 D'ABRIL A LES 19:30 A LA FNAC DE L'ILLA DIAGONAL.




07 març 2009

TIBET, 60 ANYS DE TORTURA

Aquest mes es compleixen 60 anys de l'enviament de tropes del govern comunista xinès per reprimir el poble del Tibet. I aquest any també, es compleixen 50 anys de l'ocupació total del país i de l'exili de milers de tibetans juntament amb el seu líder, el Dalai Lama.

Des d'aleshores, són milers les matances i repressions, i milions les injustícies que hi ha dut a terme el govern xinés, que pel que sembla, no pensa en altra cosa que en silenciar, a les males, les veus que criden des de dins el Tibet.
Des de 1949 s'han registrat 1,5 milions de tibetans morts en mans de l'exèrcit xinès.
I segons Amnistia Internacional, un 70% dels presos tibetans han mort de gana, a causa de les pallisses o per les condicions dels treballs forçats.
Durant aquests 60 anys, són també 6000 els monestirs que s'han destruït, i incomptables les vivendes i escoles.

fotografia dAndrew Buncombe, The Independent


Actualment hi ha 130.000 refugiats tibetans repartits arreu del món, 100.000 dels quals es troben als diferents monestirs de l'Índia.


Els que s'han quedat a la seva terra, però viuen un infern.

Els darrers anys, a part de les fortes represions, detencions i "desaparicions", s'han seguit diferents estratègies d'actuació per tal de fer desaparèixer la població del Tibet o diluïr-la dins la població xinesa.

Algunes d'aquestes estratègies del govern xinès són:
  • pagar quatre vegades més als militars que vulguin desplaçar-se al Tibet __ així hi ha una forta militarització xinesa de la zona
  • expropiació i divisió de les grans cases tibetanes __ obligant als tibetans a compartir casa amb els xinesos que fan d'espies les vint-i-quatre hores.
  • les famílies xineses que visquin al Tibet poden tenir 2 fills en comptes d'un fill únic com restringeix la llei a la resta del país.
  • avantatges fiscals i socials per als xinesos que vagin a viure al Tibet
  • fortes campanyes de publicitat a les televisions públiques xineses que porten cada any més de 50.000 habitants xinesos nous a Lhasa (capital del Tibet)
  • construcció del tren d'alta velocitat Golmund/Lhasa __ per facilitar l'accés als xinesos
  • abandonament de les zones rurals tibetanes, on el govern prohibeix les escoles i centres mèdics tradicionals tibetans i on no en crea de nous gestionats per al govern __ abocant als seus habitants a la misèria
TOT AIXÒ FA QUE MOLTS TIBETANS S'ACABIN SENTINT AVERGONYITS I DUBTOSOS DE LA SEVA CULTURA

*són molts els tibetans que s'escapen a través de l'Himàlaya en busca de l'exili i una vida millor als països veïns, enfrontant-se a congelacions durant la fugida i riscos més que evidents.
Fins fa poc, hi havia penjat a una pàgina web un vídeo on es veia com l'exèrcit xinés disparava a un grup de tibetans, entre els quals hi havia nens, que fugien a través de les muntanyes cap a l'Índia. De tant en tant n'apareix algun de nou al youtube.

14 novembre 2008

Quan el miro, se'm posa la pell de gallina.



En Pep Àvila, fotògraf barceloní, i en Jorge Aguilera, cineasta mexicà, van estar el passat hivern a Vedanthangal, per fer un reportatge fotogràfic i un curtmetratge de divuit minuts de gran qualitat fotogràfica titulat A Vedanthangal, on es veu la vida de la seva gent.
Els resultats de tota la seva feina ja són visibles, i estan publicats en un llibre fotogràfic i un dvd que ja són a la venta i que es van presentar el passat divendres al públic. Al sopar de la Fundació Laia Mendoza, que des de fa 4 anys treballa en projectes de desenvolupament a Vedanthangal.

La propera projecció del curtmetratge tindrà lloc el proper dimarts 18 de novembre al Café del Teatre de Lleida.

fotografies Pep Àvila

(Podeu trobar el llibre+dvd, a la mateixa web de la Fundació o ben aviat a les llibreries. Els guanys seran per tirar endavant els projectes.)

15 octubre 2008

des de casa i amb la distància

algunes de les fotografies que no he penjat i que crec que havien quedat pendents

EL BUDISME I L'ÍNDIA

L'Índia acull un gran número de refugiats tibetans, gran part dels quals són monjos budistes que van haver de fugir del seu país fa més de cinquanta anys.

Però se'ls ha acollit i se'ls hi ha donat terres i facilitats en diverses reserves del país veí. Una de les més grans, es troba a les muntanyes de Kodagu, al sud de Karnathaka, lluny del Tibet. La major part d'aquest poble no ha trepitjat mai la seva terra i desconeixen si ho podran fer mai.






*tot i que el budisme va nèixer a l'Índia, i aviat es va escampar per tot el sud-est asiàtic, només un 0,8% de la població del país mare d'aquesta religió és budista.

MAMALLAPURAM o MAHALLIBAPURAM




la nit, l'aigua, els temples, les barques i els pescadors nocturns

s'han recuperat i perduren després del tsunami, però fins quan aguantarà abans que el turisme ho destrossi?


MERCATS


la vida i el moviment del de Mysore, la joia dels mercats de Karnathaka i de l'Índia

i del peix fresc del mercat de Pondicherry




d'aquí trobo a faltar la cridòria, l'olor enganxifosa (i de vegades pudor), el color, la llum, el joc del regateig, la densitat, l'haver de vigilar per on trepitges...

08 setembre 2008

obert per vacances


ja de tornada, nomes recordar que tot i que els astres s'hagin alineat per fer que tot fos mes dur i anes mes lent del previst, la feina que m'ha portat a aquest tercer viatge a l'india, no ha estat en va
i que ben aviat, el projecte es podra materialitzar amb blocs de terra que tanta suor ens han costat


(fent la barreja pels blocs)

(BTC acabats de premsar)

(mur gelosia pels centres de reforc escolar)

artesania 100%

futura porta ecologica de la veina de l'oficina,
economica, sostenible i rapida de fer

l'artesania encara es viva
les pedres parlen a Kancheepuram
els pilars dels temples hindus de kancheepuram, com els de gairebe tota la resta del pais i com els capitells de les nostres esglesies ens parlen de les milions d'histories de les divinitats hindús, i s'acaben convertint en petits altars

24 agost 2008

dissabte a la tarda, bany al pou



fa calor, el sol pica, no hi ha piscina, pero hi ha pous enmig dels arrossars
cap problema

la terra de la fe profunda

la simplicitat d'alguns temples i la complicacio d'algunes cerimonies






en Vijay i en Praveen, entre d'altres, abans i durant la tortura-entrega del passat dimarts al temple.

Ni una llagrima de dolor

Ni una gota de sang.

I els nois amb actitud serena.

10 agost 2008

Els treballadors de la maquina de blocs (BTC)
Despres de tancar el projecte, n'hi ha que s'han quedat sense feina i n'hi ha que ja s'han espavilat per trobar-ne una altra.
Alguns molt treballadors i d'altres bastant poc, pero tots amics i bona gent.Us presento primer als dos mes treballadors i mes simpatics, i els dos menys treballadors i mes penques.

(Sridar 17 anys, Vijay 18 anys, Rajendran 4?, Moorty 3?)

07 agost 2008

el mes important de l'India es la seva gent, si no la coneixes, no coneixes l'India
venedor de cocos al mercat de Chengalpattu


Diumenge de societat. La de l'esquerra, es una mestra d'algun poble de per aqui que ens trobem cada dos per tres a tot arreu on anem (la mateixa que vam arroplegar amb el rickshaw el dia de la tormenta i no podia parar de cantar) i la Lakshmi, del tea-stall del Santuari d'ocells d'aqui al costat, i que fa un dels millors tes de Vedanthangal.
Les dues, cuinant el diumenge, que era alguna festa del deu del temple del costat de casa de la Lakshmi (del que se n'encarrega el seu marit).

25 juliol 2008


nens de l'angambadi (escola bressol)

nens de l'escola

21 juliol 2008


Recordatori a la FVF-RDT
algunes fotos d'alguns dels edificis que vam estar projectant fa gairebe dos anys i fa unes setmanes ja vaig poder veure acabats




l'escola d'infermeria, la biblioteca i l'escola de nens sord-muts

18 juliol 2008

vedanthangal

les tres generacions de dones de ca la Fatima,
la padrina, la mare de la Fatima, d'entre uns 63-66 anys
(aqui, l'edat acostuma a ser aproximada, perque ni ells saben quin any van neixer). En realitat n'aparenta molts mes


son les tres generacions d'una familia humil de lo mes simpatica i peculiar

la cuina del restaurant de la fatima
i el restaurant, que mes que un restaurant es el passadis d'entrada a la casa, aparcament o dormitori que canvia d'us segons les hores del dia

la majoria de cases de vedanthangal son com aquestes, la veritat es que funcionen forca be, sobretot climaticament, pero tots els qui hi viuen somnien en poder-se fer una caseta de formigo i coberta d'uralita per poder arribar a 40 graus a dins.
dormir al carrer, forca normal en tots els casos.


12 juliol 2008

el tren


ja acomodada a Vedanthangal,
i com a primer post des d'aqui,
us parlo dels trens de l'India,
aquests inacabables trens als que ja els hi tinc carinyo despres d'haver-hi passat tantes hores i haver compartit tantes histories de tantes vides diferents.

I es que la gent, quan et veuen sola, sigui per curiositat o simpatia, no et deixen estar en cap moment (que no sempre s'agraeix).
Es dins dels trens (que poques vegades he vist tant nets i tant buits com el de la fotografia) per on veus passar el paisatge tant canviant del pais,
on descobreixes com de brutes poden ser les ciutats,
com de facilment pots dormir amb un terrabastall de mil dimonis i un constant de personatges passant cridant "chaaaaaaaaaaai, masaaaaaaaaaalaaaaaaaaaa chaaaaaaaaaaaai!!"
com, per molt bruta que pugui estar una samarreta, per alguns encara es prou neta per utilitzar-la per netejar el terra a canvi d'una rupia.

Alla es on he apres que els indis no maten les serps, perque segons ells, les serps es queden amb la imatge de la persona que les mata gravada als ulls, i quan es reencarnen amb el que sigui, van a buscar venjanca.
Tambe hi he apres que per molt avancada i poc tradicional que pugui ser una familia india, i per molts estudis que les filles vagin a fer a l'estranger, es ben facil que acabin tornant a casa, per casar-se amb un matrimoni arranjat, i acabar sent maltractades com moltes altres, per un marit sota els efectes de l'alcohol.

Es que l'India es molt magica, molt mistica i te alguna cosa que enganxa a tot el que hi va.
pero es que l'India, es a la vegada molt dura, i aquesta realitat hi es cada dia a cadascun dels seus racons.

Intentare anar informant des de cadascuna de les parts, la mistica-magica i la dura.
video

17 juny 2008

un projecte

El proper dia 25 me'n vaig a l'Índia fins l'11 de setembre.
Un cop més serà per fer de voluntària a la Fundació Laia Mendoza, que es troba a Vedanthangal, Tamil Nadu (entre Chennai i Pondicherry).
Juntament amb un company anem a construir un projecte que hem anat desenvolupant durant aquest mesos a través d'una assignatura de cooperació de la universitat.
L'edifici es construirà per fases i es farà amb BTC (blocs de terra comprimits), que estan fets de terra, però de tal manera que resisteixen càrregues com les d'un toxo dels d'aquí.
El programa inclou aules polivalents (classes, tallers, biblioteca...),oficina, sala reunions, magatzem i vivendes pels cooperants i voluntaris. Tot junt, però a la vegada separat segons graus d'intimitat.

Us el presento!

15 juny 2008

una afició

a part de viatjar i de fer de voluntaria a l'Índia, hi ha una altra cosa que m'agrada,
i és escalar.
de fet, m'encanta.
i potser és quan tens més feina i fa més temps que no fas el que t'agrada, quan més ho trobes a faltar,
així que és ara, quan veig que fa temps que no ho faig, i encara n'estaré més sense fer-ho, que em sap més greu no dedicar-li més temps. Les fotos són fent bloc a Arbeca.
La veritat és que fer bloc allà no m'agrada, em fa més aviat por, diguem que les mesures de seguretat són nules (cosa que no s'ha de fer mai) i tot i que no pots caure de molt amunt, és fàcil caure malament, sobretot pels que no sabem caure.
Però si hi ha alguna cosa que és insubstituïble dels blocs d'arbeca, és l'entorn. Sóc a casa, i el paisatge és impressionant, o almenys a mi m'ho sembla.
El millor de la tarda és, quan abans de marxar, puges sobre una roca i mires com es pon el sol.
Amb una mica de sort, el teu company no et demanarà siusplau que us quedeu més estona i probeu de pujar amb la pèssima ajuda del frontal.
Que hi voleu, ho trobo a faltar!

04 juny 2008

"Millones de asiáticos no tendrán mujeres para casarse"

Sobre la situació de la dona a l'Àsia, ens en parla la Bénédicte Manier a "Quan les dones hauran desaparegut. El sacrifici de nenes a l'Índia i l'Àsia" Editorial Pagès.

L'entrevista a l'autora publicada a la vanguardia el novembre passat ens deixa entreveure gran part del contingut del llibre, que és interessantíssim i escandalitza al saber xifres aproximades (cap a la baixa) sobre els fets que hem tingut davant els nassos però que moltes vegades ens han passat desapercebuts.
Molts ja sabreu perfectament de què va tot això, d'altres potser ni tant sols n'heu sentit mai a parlar.
Es mereix una bona llegida (i no ho dic per la portada).


Bénédicte Manier, autora de un estudio sobre la eliminación de las niñas en Asia
IMA SANCHÍS - La Contra, La Vanguardia - 08/11/2007


Bénédicte Manier,47 años. Nací y vivo en París. Soltera y sin hijos. Licenciada en Lingüística y Periodismo. Trabajo en la agencia France-Presse, me ocupo de temas de niños, mujeres, pobreza, desarrollo y transformaciones sociales. Publico Cuando las mujeres hayan desaparecido (Cátedra)

  • Estamos ante un hecho único en la historia: en Asia hay 100 millones menos de mujeres que de hombres - entre 45 y 40 millones en India y entre 36 y 60 en China-. ¿Qué ha sido de ellas?
Son niñas que no han nacido, a las que se ha dejado morir al nacer o que han muerto por falta de cuidados; es decir, abortos, infanticidio activo e infanticidio pasivo.
  • ¿Alguna causa en particular?

Tener una hija es un deshonor. Si no se tienen hijos varones no se puede perpetuar el apellido. Y, en todos esos países donde no hay asistencia social, es el varón el que se encarga de cuidar a los padres. En cuanto al coste de la dote de las niñas en India es cada vez más elevada, directamente es una extorsión.

  • Creía que la dote era algo tradicional.

Antes, con un poco de dinero, joyas y un ajuar se solucionaba con esfuerzo. Pero desde hace unos diez años India ha entrado en un espiral consumista y la familia del novio exige todo eso que ésta no podido conseguir por sus propios medios: coche, moto, móviles, ordenadores, aire acondicionado, frigorífico, vestidos para toda la familia, casa... Fenómeno que se da especialmente en la clase media emergente, 300 millones de personas.

  • ¿Qué ocurre en China?

Ante la presión del Estado para que las parejas tengan un solo hijo, escogen a los varones, que en el futuro podrán sustentar a los padres. En India hay 6 millones de abortos frente a 27 millones de nacimientos, pero en China hay 14 millones de abortos.

Pero el aborto selectivo es ilegal en ambos países. El fenómeno comenzó en los años 80 con las ecografías. Hay tal cantidad de clínicas privadas, que el Gobierno no puede controlarlas. En ellas se determinan el sexo e inmediatamente se ofrece el servicio de aborto. Es un negocio muy lucrativo. En India hay entre 26.000 y 37.000 clínicas privadas declaradas, pero se estima que el total asciende a 100.000.

  • Si pueden abortar, ¿por qué se siguen cometiendo infanticidios?
La gente de campo lo tiene más difícil para acudir a estas clínicas, así que es habitual encontrar a niñas recién nacidas en bolsas de plástico que han sido estranguladas, ahogadas o envenenadas. Y es habitual el infanticidio pasivo, es decir, que si se ponen enfermas no se las trata o se las deja morir de hambre. En la región de Punjab, la muerte de bebés menores de un año es cuatro veces superior si se trata de niñas, y los abandonos son, en el 90% de los casos, de niñas. En China no hay clínicas privadas. En los centros de salud pública basta pagar un poco de dinero para conocer el sexo del feto y practicar el aborto. El sistema es muy corrupto.
  • ¿En qué otros países desciende la población femenina?

En menor medida que en India y China ocurre en Pakistán (los hombres superan a las mujeres en 4,5 millones), Bangladesh (3 millones), Afganistán (1 millón), Taiwán y Corea del Sur.

  • ¿Qué ocurre cuando los chicos llegan a edad casadera?

No encuentran mujeres disponibles. Los traficantes han visto la posibilidad de ganar dinero, así que van a las regiones más pobres, compran niñas y las venden. El precio oscila entre las 10.000 y 50.000 rupias. Hay zonas en India, concretamente en el Punjab, donde ya hay pueblos de solteros, familias con tres y cuatro hijos varones.

  • Pues a éstos les sale cara la broma.

Una misma mujer es vendida para que la compartan los hermanos. No es un fenómeno completamente nuevo porque la poliandria ya existía en India, pero ahora, debido a la falta de mujeres, está aumentando.

  • Y esos maridos no deben de llevarle precisamente flores a su mujer compartida…
Es la sirvienta y la esclava sexual de todos ellos, y es tratada con violencia.
  • Oiga, esto no tiene sentido: no sólo ya no reciben dote, sino que tienen que pagar para tener esposa.
Cierto, pero de momento los hombres prefieren pagar para comprarse una mujer que cambiar el sistema de dote. Se calcula que en el 2020 habrá 30 millones de hombres sin mujer ni hijos. En Bombay y Chandigarh una cuarta parte de la población femenina ya ha desaparecido.
  • ¿Cómo lo solucionan en China?
También se ha impuesto el tráfico de mujeres. Las autoridades chinas están muy preocupadas porque según los cálculos en el 2020 habrá un excedente de entre 30 y 40 millones de hombres solteros y sin hijos, lo cual puede producir desórdenes sociales fuertes. En India, un hombre de 30 años soltero es una rareza. Porque socialmente no casarse es una vergüenza, así que estos hombres son marginados, con todo lo que ello implica: aumento del consumo de drogas, bandas... Los expertos pronostican grandes olas de suicidio en India y en China entre esos jóvenes varones.
  • ¿Qué dicen los demógrafos?
Para ellos es un enigma absoluto cómo puede funcionar una sociedad con tan pocas mujeres. Especulan con la idea de barrios y guetos de hombres solos. De momento, la tendencia es mayor violencia contra las mujeres y una importante demanda de prostitución.

23 maig 2008

occident ple de contradiccions

El dijous, llegint al tren de tornada a casa, llegeixo al diari:

"Reino Unido y EE UU alistan menores en sus ejércitos".

I és que ambdós, estableixen l'edat mínima de votar als 18 anys, ja que consideren que els menors, no estan capacitats per prendre decisions tant importants. Això si, els mateixos joves, però de 16 (al Regne Unit) i 17 anys (als EUA), ja són prou madurs per decidir lliurement d'allistar-se a l'exèrcit. Que pot implicar participar a la guerra d'Irak, per donar un exemple.

I ja, per acabar de posar la cirereta, els dos països han firmat un protocol a favor dels drets del nen, que regula la situació dels nens de la guerra, i que, com no, ni Regne Unit ni EUA respecten.

(clica la foto per saber-ne més sobre els nens/nenes soldat)

Nenes soldat a Nepal (Marcus Bleasdale 2005)


23 abril 2008

el poder de la teva firma

si una firma pot salvar una vida,

quantes en podem salvar si firmem tots?

video

per les campanyes a favor dels drets humans,

el medi ambient,

i el respecte als animals.

JUNTS FEM LA FORÇA

07 febrer 2008

als voluntaris i cooperants, les 10 crisis humanitàries més oblidades de 2007, segons MSF

Des dels desplaçats de Somàlia fins a Colòmbia, passant per Sri Lanka, Myanmar, Colòmbia, Thailàndia, Rep. Dem. del Congo, Nigèria, Zimbawe, Rep. Centreafricana, Txetxènia, moltes ONG treballen per paliar i fer front a les conseqüències dels conflictes causants de molts dels danys de la humanitat d'avui.

Amb el seu esforç i treball, lluiten activament per al compliment dels drets humans i pel dret a viure i fer-ho amb dignitat. Un esforç que ha arribat a costar més d'una vida, però que molts no oblidarem.

Gràcies a tots els voluntaris i cooperants que fan que aquesta lluita sigui cada dia possible

fotografia Claude Mahoudeau/MSF
(per veure'n més clica la foto)

25 desembre 2007


els muntanyans, torredembarra

16 desembre 2007

ara fa un any
et vaig dir fins aviat...

pintura ravi varghese

03 desembre 2007

1 de desembre, dia mundial contra el sida


Es calcula que a finals del 2007, des d'uns 33 a 42 milions de persones conviuen a tot el món amb la Sida o el VIH. Només l'any passat 2,5 milions de persones es van infectar, i 2,1 van perdre la vida degut a la malaltia.

La manca d'informació, de medicaments de tractament (actualment patentats, i per tant, d'alt cost per als països subdesenvolupats) juntament amb les falses creences, agreugen el problema i n'augmenten la transmissió, sobretot a l'Àfrica subsahariana, on es troben 2/3 de la població infectada.

Des de diverses Ong's es treballa amb una lluita constant contra la malaltia. Per saber-ne més, o per aportar el teu granet de sorra:


18 novembre 2007

majoria d'edat del Berlín sense "el mur de la vergonya"

El mur de Berlín (la propaganda de l'RDA el considerava un "mur de protecció antifeixista", en altres llocs també va ser anomenat "mur de la vergonya") era part de la frontera interalemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l'RDA del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. És el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.


la imatge històrica de Hans Conrad Schumann



----------------------------------------------------------




berlin avui, el record que no s'esborra











per saber-ne més http://www.mauer.jp/

30 octubre 2007

rivert/ribert



banys termals freds


busca els tritons




16 octubre 2007

colors de tardor a la val d'aran

la recerca dels colors, resultat d'un primer intent d'escalada i d'una renúncia a continuar buscant als companys perduts en algun dels refugis aranesos, ens porta a la presa de la restanca, el mirall de les muntanyes d'entre el Montardo i el tuc de Monges, ja emblanquinats per les primeres nevades de tardor.






05 setembre 2007

cares del marroc






algunes de les poques cares del desert que s'han deixat fotografiar...

marroc marroc!

welcome to morocco


marrakech


ait ben haddou, la gran kashba

lluna plena al desert



posta sobre l'arena


té al sàhara

gorges du todra




Djemma el Fna, Marrakech


jardins Majorelle

adéu marroc

20 agost 2007

un dels 3 llacs tristaina, Andorra

06 agost 2007

cavalls del vent

matí al pedraforca

29 juliol 2007

tots som com el calvin!



20 juliol 2007

el cicle de la vida
tot té un principi i un final

23 juny 2007

de vacances


m'encanta aquesta ciutat
com diu en Michael, no és una ciutat, sinò un petit paradís que en conté d'altres fins i tot més grans on només hi ha verd, ocells, i un guitarrista amb harmònica digne de tocar a la filarmònica d'en Scharoun.
En fi,
net,
ample,
tranquil...

perfecte!

15 juny 2007

la realitat d'alguns còmics

Fotografía de Didier Lèfevre

Mai hagués dit que m'aficionaria als còmics.
El que no van aconseguir els Astèrix i els Tintins de ja fa anys, ho ha iniciat Marjane Satrapi i els seus Persépolis sortits d'Iran.
Ara toca el torn a Guibert, Lemercier, i sobretot a Lefèvre amb els tres volums de El Fotógrafo, sortits de les aventures de Lefèvre fotografiant Afghanistan per MSF.



Mónica, i have been a little more approached to your daily life, I hope next step will be there with you .

10 juny 2007

obre i passa a coneixe'm una mica




02 juny 2007

la força d'un símbol

l'Om tibetà
el símbol d'un so, d'una freqüència, la primera freqüència que va crear l'univers i que ho mou tot.
pronunciant l'OM, emets el so del moviment i del repòs, el so del tot

20 maig 2007

una mica d'arbeca

els sembrats


la història de les pedres

11 maig 2007

Cap on vas?

Fotografia de Lee Friedlander, 1980
De vegades t'adones que el que creies que volies fer la resta de la teva vida no et fa feliç.
Abandones el camí vell o et desvies cap al nou camí desconegut?

29 abril 2007

sense comentaris...

28 abril 2007

problemes d'aigua


És evident la mancança d'aigua que estem tenint, la foto, del Congost de Montrebei aquest gener, mostra una gran baixada en el nivell d'aigua respecte els altres anys.

Tot i les pluges recents, no n'hi ha prou.

Fes alguna cosa, opta per un CONSUM RESPONSABLE. Ara si, escatima amb l'aigua!!!!

03 abril 2007

25 anys


I ja en són 25!

que per molts seran ben pocs, i per uns quants més ja comença a ser una edat...

per mi però, ni és molt ni poc. És la meva edat, i tan si és molt com poc, penso disfrutar-la i aprofitar tot el que tinc.

Que quedin ben lluny les crisis dels vint-i-pico, si és que ben mirat, encara sóc una nena!!

29 març 2007

L'explotació infantil





cal prohibir l'explotació infantil als països "subdesenvolupats"?
o millor deixar que continuï per tal d'evitar l'explotació sexual?

és un dels temes de difícil sol·lució. Què és millor: deixar que els nens treballin a les obres, als trossos o de venedors, i fer la vista grossa? o denunciar-ho perquè no els hi deixin treballar i acabin fent altres activitats per tal d'aconseguir els diners? pensa-ho un moment.

10 març 2007

8 de març, dia de la dona

































































































Aquest vol ser un minúscul reconeixement per totes les dones, però més especialment, les de la Índia.

Les dones són les que han hagut d'aguantar les pitjors injúries, les més maltractades per la societat que les envolta, les que no han començat a prendre decisions fins fa ben poc.
Aquestes dones, són les que estan pendents de tot i estan aixecant el país amb la seva feina, l'esforç i la seva gran cultura.
I a part de tot això, són la vida, el color i l'alegria del país.


I qui diu que la índia no és un país de dones?

14 gener 2007



Bany matinal al riu.

Hampi, centre de Karnathaka.

La fresca matinal i el paisatge de temples, palmeres i roques granítiques fan del bany tot un ritual que comença amb les primeres llums dèbils i continua fins que s'aixeca el sol.

A la vegada, els brahmins reciten les Vedes per les puges dels que demanen o desitgen ser perdonats.

I el sadhu es troba en profunda meditació sobre la pedra més apartada.