des de casa i amb la distància

algunes de les fotografies que no he penjat i que crec que havien quedat pendents

EL BUDISME I L'ÍNDIA

L'Índia acull un gran número de refugiats tibetans, gran part dels quals són monjos budistes que van haver de fugir del seu país fa més de cinquanta anys.

Però se'ls ha acollit i se'ls hi ha donat terres i facilitats en diverses reserves del país veí. Una de les més grans, es troba a les muntanyes de Kodagu, al sud de Karnathaka, lluny del Tibet. La major part d'aquest poble no ha trepitjat mai la seva terra i desconeixen si ho podran fer mai.

*tot i que el budisme va nèixer a l'Índia, i aviat es va escampar per tot el sud-est asiàtic, només un 0,8% de la població del país mare d'aquesta religió és budista.

artesania 100%

futura porta ecologica de la veina de l'oficina,
economica, sostenible i rapida de fer

l'artesania encara es viva

dissabte a la tarda, bany al pou

fa calor, el sol pica, no hi ha piscina, pero hi ha pous enmig dels arrossars

cap problema

la terra de la fe profunda

la simplicitat d'alguns temples i la complicacio d'algunes cerimonies

en Vijay i en Praveen, entre d'altres, abans i durant la tortura-entrega del passat dimarts al temple.

Ni una llagrima de dolor

Ni una gota de sang.

I els nois amb actitud serena.

Els treballadors de la maquina de blocs (BTC)

Despres de tancar el projecte, n'hi ha que s'han quedat sense feina i n'hi ha que ja s'han espavilat per trobar-ne una altra.

Alguns molt treballadors i d'altres bastant poc, pero tots amics i bona gent.Us presento primer als dos mes treballadors i mes simpatics, i els dos menys treballadors i mes penques.

(Sridar 17 anys, Vijay 18 anys, Rajendran 4?, Moorty 3?)

el mes important de l'India es la seva gent, si no la coneixes, no coneixes l'India

venedor de cocos al mercat de Chengalpattu

Diumenge de societat. La de l'esquerra, es una mestra d'algun poble de per aqui que ens trobem cada dos per tres a tot arreu on anem (la mateixa que vam arroplegar amb el rickshaw el dia de la tormenta i no podia parar de cantar) i la Lakshmi, del tea-stall del Santuari d'ocells d'aqui al costat, i que fa un dels millors tes de Vedanthangal.
Les dues, cuinant el diumenge, que era alguna festa del deu del temple del costat de casa de la Lakshmi (del que se n'encarrega el seu marit).

nens de l'angambadi (escola bressol)

nens de l'escola

vedanthangal

les tres generacions de dones de ca la Fatima,
la padrina, la mare de la Fatima, d'entre uns 63-66 anys
(aqui, l'edat acostuma a ser aproximada, perque ni ells saben quin any van neixer). En realitat n'aparenta molts mes

la Fatima, d'uns 45 anys, mare de dos nois i una noia, fa esmorzars per tot el poble i dinars i sopars pels voluntaris. A les estones lliures es dedica a fer bidis,els cigarrets indis, que li compra una companyia per tres rupies (uns 5 centims d'euro) el paguet de 25. la Muntaz, te 19 anys, no sap llegir ni escriure en tamil, pero parla angles.
la seva familia esta preocupada perque els hi esta costant trobar-li un marit, alguns possibles, la rebutgen perque la troben massa fosca.

son les tres generacions d'una familia humil de lo mes simpatica i peculiar

la cuina del restaurant de la fatima

i el restaurant, que mes que un restaurant es el passadis d'entrada a la casa, aparcament o dormitori que canvia d'us segons les hores del dia

la majoria de cases de vedanthangal son com aquestes, la veritat es que funcionen forca be, sobretot climaticament, pero tots els qui hi viuen somnien en poder-se fer una caseta de formigo i coberta d'uralita per poder arribar a 40 graus a dins.
dormir al carrer, forca normal en tots els casos.

cares del marroc

algunes de les poques cares del desert que s'han deixat fotografiar...

8 de març, dia de la dona

Aquest vol ser un minúscul reconeixement per totes les dones, però més especialment, les de la Índia.

Les dones són les que han hagut d'aguantar les pitjors injúries, les més maltractades per la societat que les envolta, les que no han començat a prendre decisions fins fa ben poc.
Aquestes dones, són les que estan pendents de tot i estan aixecant el país amb la seva feina, l'esforç i la seva gran cultura.
I a part de tot això, són la vida, el color i l'alegria del país.

I qui diu que la índia no és un país de dones?