Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets humans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris drets humans. Mostrar tots els missatges

30 de novembre 2009

FOTOPRESS 09
un concurs fotogràfic que reconeix la tasca dels fotoperiodistes. unes fotografies o fotodenúncies que tenen molta força i que impacten per la seva duresa. unes imatges que no et deixaran indiferent.

1r. premi: Violència de gènere al Pakistan_Emilio Morenatti_sèrie de retrats de dones ruixades amb àcid pels seus marits o familiars al Pakistan
(l'autor va ser ferit per una bomba el passat agost a Afganisthan, actualment es troba en recuperació)
*tots els seus reportatges mereixen ser vistos, actualment la seva web no es troba operativa, deixo aquí un link on apareixen algunes de les seves fotografies.

2n premi: Violència Post-electoral a Kènia_Walter_reportatge sobre el conflicte



3r premi: Líban, entre mar i foc_Alfonso Moral_reportatge

L'exposició consta de més fotografies on hi ha els resultats de les beques que Foto Pres ofereix a fotògrafs reconeguts. No totes les imatges contenen la mateixa duresa i es poden veure al CaixaForum de Barcelona fins al 21 de febrer.

07 de març 2009

TIBET, 60 ANYS DE TORTURA

Aquest mes es compleixen 60 anys de l'enviament de tropes del govern comunista xinès per reprimir el poble del Tibet. I aquest any també, es compleixen 50 anys de l'ocupació total del país i de l'exili de milers de tibetans juntament amb el seu líder, el Dalai Lama.

Des d'aleshores, són milers les matances i repressions, i milions les injustícies que hi ha dut a terme el govern xinés, que pel que sembla, no pensa en altra cosa que en silenciar, a les males, les veus que criden des de dins el Tibet.
Des de 1949 s'han registrat 1,5 milions de tibetans morts en mans de l'exèrcit xinès.
I segons Amnistia Internacional, un 70% dels presos tibetans han mort de gana, a causa de les pallisses o per les condicions dels treballs forçats.
Durant aquests 60 anys, són també 6000 els monestirs que s'han destruït, i incomptables les vivendes i escoles.

fotografia dAndrew Buncombe, The Independent


Actualment hi ha 130.000 refugiats tibetans repartits arreu del món, 100.000 dels quals es troben als diferents monestirs de l'Índia.


Els que s'han quedat a la seva terra, però viuen un infern.

Els darrers anys, a part de les fortes represions, detencions i "desaparicions", s'han seguit diferents estratègies d'actuació per tal de fer desaparèixer la població del Tibet o diluïr-la dins la població xinesa.

Algunes d'aquestes estratègies del govern xinès són:
  • pagar quatre vegades més als militars que vulguin desplaçar-se al Tibet __ així hi ha una forta militarització xinesa de la zona
  • expropiació i divisió de les grans cases tibetanes __ obligant als tibetans a compartir casa amb els xinesos que fan d'espies les vint-i-quatre hores.
  • les famílies xineses que visquin al Tibet poden tenir 2 fills en comptes d'un fill únic com restringeix la llei a la resta del país.
  • avantatges fiscals i socials per als xinesos que vagin a viure al Tibet
  • fortes campanyes de publicitat a les televisions públiques xineses que porten cada any més de 50.000 habitants xinesos nous a Lhasa (capital del Tibet)
  • construcció del tren d'alta velocitat Golmund/Lhasa __ per facilitar l'accés als xinesos
  • abandonament de les zones rurals tibetanes, on el govern prohibeix les escoles i centres mèdics tradicionals tibetans i on no en crea de nous gestionats per al govern __ abocant als seus habitants a la misèria
TOT AIXÒ FA QUE MOLTS TIBETANS S'ACABIN SENTINT AVERGONYITS I DUBTOSOS DE LA SEVA CULTURA

*són molts els tibetans que s'escapen a través de l'Himàlaya en busca de l'exili i una vida millor als països veïns, enfrontant-se a congelacions durant la fugida i riscos més que evidents.
Fins fa poc, hi havia penjat a una pàgina web un vídeo on es veia com l'exèrcit xinés disparava a un grup de tibetans, entre els quals hi havia nens, que fugien a través de les muntanyes cap a l'Índia. De tant en tant n'apareix algun de nou al youtube.

04 de juny 2008

"Millones de asiáticos no tendrán mujeres para casarse"

Sobre la situació de la dona a l'Àsia, ens en parla la Bénédicte Manier a "Quan les dones hauran desaparegut. El sacrifici de nenes a l'Índia i l'Àsia" Editorial Pagès.

L'entrevista a l'autora publicada a la vanguardia el novembre passat ens deixa entreveure gran part del contingut del llibre, que és interessantíssim i escandalitza al saber xifres aproximades (cap a la baixa) sobre els fets que hem tingut davant els nassos però que moltes vegades ens han passat desapercebuts.
Molts ja sabreu perfectament de què va tot això, d'altres potser ni tant sols n'heu sentit mai a parlar.
Es mereix una bona llegida (i no ho dic per la portada).


Bénédicte Manier, autora de un estudio sobre la eliminación de las niñas en Asia
IMA SANCHÍS - La Contra, La Vanguardia - 08/11/2007


Bénédicte Manier,47 años. Nací y vivo en París. Soltera y sin hijos. Licenciada en Lingüística y Periodismo. Trabajo en la agencia France-Presse, me ocupo de temas de niños, mujeres, pobreza, desarrollo y transformaciones sociales. Publico Cuando las mujeres hayan desaparecido (Cátedra)

  • Estamos ante un hecho único en la historia: en Asia hay 100 millones menos de mujeres que de hombres - entre 45 y 40 millones en India y entre 36 y 60 en China-. ¿Qué ha sido de ellas?
Son niñas que no han nacido, a las que se ha dejado morir al nacer o que han muerto por falta de cuidados; es decir, abortos, infanticidio activo e infanticidio pasivo.
  • ¿Alguna causa en particular?

Tener una hija es un deshonor. Si no se tienen hijos varones no se puede perpetuar el apellido. Y, en todos esos países donde no hay asistencia social, es el varón el que se encarga de cuidar a los padres. En cuanto al coste de la dote de las niñas en India es cada vez más elevada, directamente es una extorsión.

  • Creía que la dote era algo tradicional.

Antes, con un poco de dinero, joyas y un ajuar se solucionaba con esfuerzo. Pero desde hace unos diez años India ha entrado en un espiral consumista y la familia del novio exige todo eso que ésta no podido conseguir por sus propios medios: coche, moto, móviles, ordenadores, aire acondicionado, frigorífico, vestidos para toda la familia, casa... Fenómeno que se da especialmente en la clase media emergente, 300 millones de personas.

  • ¿Qué ocurre en China?

Ante la presión del Estado para que las parejas tengan un solo hijo, escogen a los varones, que en el futuro podrán sustentar a los padres. En India hay 6 millones de abortos frente a 27 millones de nacimientos, pero en China hay 14 millones de abortos.

Pero el aborto selectivo es ilegal en ambos países. El fenómeno comenzó en los años 80 con las ecografías. Hay tal cantidad de clínicas privadas, que el Gobierno no puede controlarlas. En ellas se determinan el sexo e inmediatamente se ofrece el servicio de aborto. Es un negocio muy lucrativo. En India hay entre 26.000 y 37.000 clínicas privadas declaradas, pero se estima que el total asciende a 100.000.

  • Si pueden abortar, ¿por qué se siguen cometiendo infanticidios?
La gente de campo lo tiene más difícil para acudir a estas clínicas, así que es habitual encontrar a niñas recién nacidas en bolsas de plástico que han sido estranguladas, ahogadas o envenenadas. Y es habitual el infanticidio pasivo, es decir, que si se ponen enfermas no se las trata o se las deja morir de hambre. En la región de Punjab, la muerte de bebés menores de un año es cuatro veces superior si se trata de niñas, y los abandonos son, en el 90% de los casos, de niñas. En China no hay clínicas privadas. En los centros de salud pública basta pagar un poco de dinero para conocer el sexo del feto y practicar el aborto. El sistema es muy corrupto.
  • ¿En qué otros países desciende la población femenina?

En menor medida que en India y China ocurre en Pakistán (los hombres superan a las mujeres en 4,5 millones), Bangladesh (3 millones), Afganistán (1 millón), Taiwán y Corea del Sur.

  • ¿Qué ocurre cuando los chicos llegan a edad casadera?

No encuentran mujeres disponibles. Los traficantes han visto la posibilidad de ganar dinero, así que van a las regiones más pobres, compran niñas y las venden. El precio oscila entre las 10.000 y 50.000 rupias. Hay zonas en India, concretamente en el Punjab, donde ya hay pueblos de solteros, familias con tres y cuatro hijos varones.

  • Pues a éstos les sale cara la broma.

Una misma mujer es vendida para que la compartan los hermanos. No es un fenómeno completamente nuevo porque la poliandria ya existía en India, pero ahora, debido a la falta de mujeres, está aumentando.

  • Y esos maridos no deben de llevarle precisamente flores a su mujer compartida…
Es la sirvienta y la esclava sexual de todos ellos, y es tratada con violencia.
  • Oiga, esto no tiene sentido: no sólo ya no reciben dote, sino que tienen que pagar para tener esposa.
Cierto, pero de momento los hombres prefieren pagar para comprarse una mujer que cambiar el sistema de dote. Se calcula que en el 2020 habrá 30 millones de hombres sin mujer ni hijos. En Bombay y Chandigarh una cuarta parte de la población femenina ya ha desaparecido.
  • ¿Cómo lo solucionan en China?
También se ha impuesto el tráfico de mujeres. Las autoridades chinas están muy preocupadas porque según los cálculos en el 2020 habrá un excedente de entre 30 y 40 millones de hombres solteros y sin hijos, lo cual puede producir desórdenes sociales fuertes. En India, un hombre de 30 años soltero es una rareza. Porque socialmente no casarse es una vergüenza, así que estos hombres son marginados, con todo lo que ello implica: aumento del consumo de drogas, bandas... Los expertos pronostican grandes olas de suicidio en India y en China entre esos jóvenes varones.
  • ¿Qué dicen los demógrafos?
Para ellos es un enigma absoluto cómo puede funcionar una sociedad con tan pocas mujeres. Especulan con la idea de barrios y guetos de hombres solos. De momento, la tendencia es mayor violencia contra las mujeres y una importante demanda de prostitución.

23 de maig 2008

occident ple de contradiccions

El dijous, llegint al tren de tornada a casa, llegeixo al diari:

"Reino Unido y EE UU alistan menores en sus ejércitos".

I és que ambdós, estableixen l'edat mínima de votar als 18 anys, ja que consideren que els menors, no estan capacitats per prendre decisions tant importants. Això si, els mateixos joves, però de 16 (al Regne Unit) i 17 anys (als EUA), ja són prou madurs per decidir lliurement d'allistar-se a l'exèrcit. Que pot implicar participar a la guerra d'Irak, per donar un exemple.

I ja, per acabar de posar la cirereta, els dos països han firmat un protocol a favor dels drets del nen, que regula la situació dels nens de la guerra, i que, com no, ni Regne Unit ni EUA respecten.

(clica la foto per saber-ne més sobre els nens/nenes soldat)

Nenes soldat a Nepal (Marcus Bleasdale 2005)


23 d’abril 2008

el poder de la teva firma

si una firma pot salvar una vida,

quantes en podem salvar si firmem tots?

per les campanyes a favor dels drets humans,

el medi ambient,

i el respecte als animals.

JUNTS FEM LA FORÇA

07 de febrer 2008

als voluntaris i cooperants, les 10 crisis humanitàries més oblidades de 2007, segons MSF

Des dels desplaçats de Somàlia fins a Colòmbia, passant per Sri Lanka, Myanmar, Colòmbia, Thailàndia, Rep. Dem. del Congo, Nigèria, Zimbawe, Rep. Centreafricana, Txetxènia, moltes ONG treballen per paliar i fer front a les conseqüències dels conflictes causants de molts dels danys de la humanitat d'avui.

Amb el seu esforç i treball, lluiten activament per al compliment dels drets humans i pel dret a viure i fer-ho amb dignitat. Un esforç que ha arribat a costar més d'una vida, però que molts no oblidarem.

Gràcies a tots els voluntaris i cooperants que fan que aquesta lluita sigui cada dia possible

fotografia Claude Mahoudeau/MSF
(per veure'n més clica la foto)

18 de novembre 2007

majoria d'edat del Berlín sense "el mur de la vergonya"

El mur de Berlín (la propaganda de l'RDA el considerava un "mur de protecció antifeixista", en altres llocs també va ser anomenat "mur de la vergonya") era part de la frontera interalemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l'RDA del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. És el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.


la imatge històrica de Hans Conrad Schumann



----------------------------------------------------------




berlin avui, el record que no s'esborra











per saber-ne més http://www.mauer.jp/

15 de juny 2007

la realitat d'alguns còmics

Fotografía de Didier Lèfevre

Mai hagués dit que m'aficionaria als còmics.
El que no van aconseguir els Astèrix i els Tintins de ja fa anys, ho ha iniciat Marjane Satrapi i els seus Persépolis sortits d'Iran.
Ara toca el torn a Guibert, Lemercier, i sobretot a Lefèvre amb els tres volums de El Fotógrafo, sortits de les aventures de Lefèvre fotografiant Afghanistan per MSF.



Mónica, i have been a little more approached to your daily life, I hope next step will be there with you .

29 de març 2007

L'explotació infantil





cal prohibir l'explotació infantil als països "subdesenvolupats"?
o millor deixar que continuï per tal d'evitar l'explotació sexual?

és un dels temes de difícil sol·lució. Què és millor: deixar que els nens treballin a les obres, als trossos o de venedors, i fer la vista grossa? o denunciar-ho perquè no els hi deixin treballar i acabin fent altres activitats per tal d'aconseguir els diners? pensa-ho un moment.

10 de març 2007

8 de març, dia de la dona

































































































Aquest vol ser un minúscul reconeixement per totes les dones, però més especialment, les de la Índia.

Les dones són les que han hagut d'aguantar les pitjors injúries, les més maltractades per la societat que les envolta, les que no han començat a prendre decisions fins fa ben poc.
Aquestes dones, són les que estan pendents de tot i estan aixecant el país amb la seva feina, l'esforç i la seva gran cultura.
I a part de tot això, són la vida, el color i l'alegria del país.


I qui diu que la índia no és un país de dones?