Quan el miro, se'm posa la pell de gallina.

En Pep Àvila, fotògraf barceloní, i en Jorge Aguilera, cineasta mexicà, van estar el passat hivern a Vedanthangal, per fer un reportatge fotogràfic i un curtmetratge de divuit minuts de gran qualitat fotogràfica titulat A Vedanthangal, on es veu la vida de la seva gent.
Els resultats de tota la seva feina ja són visibles, i estan publicats en un llibre fotogràfic i un dvd que ja són a la venta i que es van presentar el passat divendres al públic. Al sopar de la Fundació Laia Mendoza, que des de fa 4 anys treballa en projectes de desenvolupament a Vedanthangal.

La propera projecció del curtmetratge tindrà lloc el proper dimarts 18 de novembre al Café del Teatre de Lleida.

fotografies Pep Àvila

(Podeu trobar el llibre+dvd, a la mateixa web de la Fundació o ben aviat a les llibreries. Els guanys seran per tirar endavant els projectes.)

des de casa i amb la distància

algunes de les fotografies que no he penjat i que crec que havien quedat pendents

EL BUDISME I L'ÍNDIA

L'Índia acull un gran número de refugiats tibetans, gran part dels quals són monjos budistes que van haver de fugir del seu país fa més de cinquanta anys.

Però se'ls ha acollit i se'ls hi ha donat terres i facilitats en diverses reserves del país veí. Una de les més grans, es troba a les muntanyes de Kodagu, al sud de Karnathaka, lluny del Tibet. La major part d'aquest poble no ha trepitjat mai la seva terra i desconeixen si ho podran fer mai.

*tot i que el budisme va nèixer a l'Índia, i aviat es va escampar per tot el sud-est asiàtic, només un 0,8% de la població del país mare d'aquesta religió és budista.

MAMALLAPURAM o MAHALLIBAPURAM

la nit, l'aigua, els temples, les barques i els pescadors nocturns

s'han recuperat i perduren després del tsunami, però fins quan aguantarà abans que el turisme ho destrossi?

MERCATS

la vida i el moviment del de Mysore, la joia dels mercats de Karnathaka i de l'Índia

i del peix fresc del mercat de Pondicherry

d'aquí trobo a faltar la cridòria, l'olor enganxifosa (i de vegades pudor), el color, la llum, el joc del regateig, la densitat, l'haver de vigilar per on trepitges...

obert per vacances

ja de tornada, nomes recordar que tot i que els astres s'hagin alineat per fer que tot fos mes dur i anes mes lent del previst, la feina que m'ha portat a aquest tercer viatge a l'india, no ha estat en va
i que ben aviat, el projecte es podra materialitzar amb blocs de terra que tanta suor ens han costat

(fent la barreja pels blocs)

(BTC acabats de premsar)

(mur gelosia pels centres de reforc escolar)

artesania 100%

futura porta ecologica de la veina de l'oficina,
economica, sostenible i rapida de fer

l'artesania encara es viva

les pedres parlen a Kancheepuram

els pilars dels temples hindus de kancheepuram, com els de gairebe tota la resta del pais i com els capitells de les nostres esglesies ens parlen de les milions d'histories de les divinitats hindús, i s'acaben convertint en petits altars

dissabte a la tarda, bany al pou

fa calor, el sol pica, no hi ha piscina, pero hi ha pous enmig dels arrossars

cap problema

la terra de la fe profunda

la simplicitat d'alguns temples i la complicacio d'algunes cerimonies

en Vijay i en Praveen, entre d'altres, abans i durant la tortura-entrega del passat dimarts al temple.

Ni una llagrima de dolor

Ni una gota de sang.

I els nois amb actitud serena.

Els treballadors de la maquina de blocs (BTC)

Despres de tancar el projecte, n'hi ha que s'han quedat sense feina i n'hi ha que ja s'han espavilat per trobar-ne una altra.

Alguns molt treballadors i d'altres bastant poc, pero tots amics i bona gent.Us presento primer als dos mes treballadors i mes simpatics, i els dos menys treballadors i mes penques.

(Sridar 17 anys, Vijay 18 anys, Rajendran 4?, Moorty 3?)

el mes important de l'India es la seva gent, si no la coneixes, no coneixes l'India

venedor de cocos al mercat de Chengalpattu

Diumenge de societat. La de l'esquerra, es una mestra d'algun poble de per aqui que ens trobem cada dos per tres a tot arreu on anem (la mateixa que vam arroplegar amb el rickshaw el dia de la tormenta i no podia parar de cantar) i la Lakshmi, del tea-stall del Santuari d'ocells d'aqui al costat, i que fa un dels millors tes de Vedanthangal.
Les dues, cuinant el diumenge, que era alguna festa del deu del temple del costat de casa de la Lakshmi (del que se n'encarrega el seu marit).

nens de l'angambadi (escola bressol)

nens de l'escola

Recordatori a la FVF-RDT
algunes fotos d'alguns dels edificis que vam estar projectant fa gairebe dos anys i fa unes setmanes ja vaig poder veure acabats

l'escola d'infermeria, la biblioteca i l'escola de nens sord-muts