CHANDRA+SURYA .: Fase 3

Ladakh

Després de dos dies de bus per la National Highway 1 (lo de highway deu ser veritablement per l'alçada), amb bons i mals moments, per fi vam arribar al centre de Ladakh, objectiu del viatge.

Ladakh té com a capital Leh, i pertany a l'estat de Jammu & Kashmir, però com era d'esperar, no té res a veure ni amb Jammu ni amb Kashmir. Se l'anomena el petit Tibet, i per alguna cosa serà.

Ladakh, fins que els britànics van decidir posar-hi cullerada i cedir-ho als maharajàs del

Kashmir al s. XIX (és que no sé com s'ho fan els britànics sempre per liar-la, sobretot al sub-continent) era un reialme dels més antics de la zona que actualment anomenem Índia.

Ara per ara hi ha uns 200.000 habitants, repartits per una gran extensió de terra plena de muntanyes, i el seu aïllament l'ha mantingut a part de la resta del país. La densitat de població és baixíssima i sorprèn com un país que pot estar tant altament poblat a les ribes del Ganga pot estar-ho tant poc

en segons quines zones.

Només hi ha tres vies d'accés des de l'Índia, la carretera de Srinagar que hem fet nosaltres (dos dies de trajecte), la de Manali (també dos dies) i que fa relativament poc que l'han oberta i l'aèria.

monjo budista al temple del castell de Leh

Palau de Leh, actualment en reconstrucció.

És construït íntegrament amb materials de la zona, pedra, terra, fusta i calç.

Stok Kangri, 6137m, el pic més proper a Leh.

Carretera (ara ja sí) a Ladakh

Ladakh té també diferents regions, que entre elles, degut a les muntanyes es queden pràcticament incomunicades durant l'hivern, i aquest aïllament fa que entre elles les tradicions també siguin diferents.

Karakorum Range (=grava negra) des de Kardung La, el pas motoritzat més alt del món. 5602m

La serralada del Karakorum té dos dels 14 famosos vuit-mils, el K2 i el Nanga Parbat, ambdós a la part del Kashmir controlada per Pakistan

Els ladakhis són gent tranquila, budistes tibetans que viuen amb total harmonia amb l'entorn, o almenys ho feien fins fa pocs anys, i són més que autosuficients.

Venedor de minerals a Leh

Noia sobre una Stupa a Leh

La zona, com també el Kashmir, està altament militaritzada, i és que no fa ni deu anys que el conflicte està amb Stand-by (si és que no tenim en compte els atemptats que darrerament s'esdevenen cada any a l'Índia...). Tot i així no hi ha pas sensació d'inseguretat en cap lloc, sempre i quant no t'acostis massa a les fronteres del Kashmir que controlen els paquistanesos, o el Tibet que tenen segrestat els xinesos.

Camió militar, troballa típica de la carretera.

Paperera al monestir de Diskit, Nubra Valley, Ladakh.

Els monestirs budistes recopilen gran quantitat d'escrits antics, que rarament es deixen consultar als que no són monjos. I no m'estranya, ja que corre la veu, que al monestir de Hemis hi havia escrits de fa dos mil anys que constataven que Jesús, el dels cristians, havia estat de jove al nord de l'Índia, arribat a través de la ruta de la seda, aprenent del budisme i l'hinduísme. Segons sembla aquests escrits poc després de donar-se a conèixer la seva existència a occident, van desaparèixer, i el seu descobridor es va buscar un fotimer d'enemics entre les cúpules cristianes que l'hi van acabar fent la vida impossible.

*Si en vols saber més: Jesus lived in India de Holger Kersten

monestir de Thiksey

Textos budistes al monestir de Thiksey

Maitreya Buddha, de 15m al monestir de Thiksey

Hàbit de monjo per rentar, Thiksey Monastery

El paisatge de Ladakh és espectacular i sorprenentment àrid i sec. Munts de terra i pedres, que millor que continuïn sense pluja, i no es repeteixin les pluges de l'estiu del 2010 que van portar força desgràcies a la vall de Leh, i van acabar rebentant algunes preses del riu Indus innundant mig Pakistan.

Però l'aridesa s'interromp als voltants dels rius, on sembla qui hi apareguin oasis de vegetació, i on els ladakhis han fet sistemes de canals per tal de poder cultivar durant els 4 mesos que tenen de treva entre desglaç i nevades.