Fase 4

La joia de la corona

La baixada de Ladakh va ser dura.

No pas pel camí (vam baixar en avió) sinó per l'arribada a Delhi.

La calor de les muntanyes durant el dia era considerable però aguantable, però només arribar a Delhi la calor de principis de setembre ens va fumbre una patacada. Però a mesura que ens anàvem acostant a l'humitat de Mumbai (a través d'Agra i d'Aurangabad), la cosa va anar empitjorant. L'increment de calor és directament proporcional a l'augment de la massa turística.

(Tal com diu l'Eduard, i no puc estar-hi més d'acord, el nord per anar-hi i el sud per estar-hi).

A Agra, hi vam haver de parar una mica forçosament per fer la tradicional visita al Taj Mahal.

Visita que els estrangers paguem a preu d'or, i que tampoc cal repetir, o comences a mirar els petits detalls i acabes buscant-li els defectes... No del Taj, sinó més aviat dels visitants.

Cal recordar que el Taj Mahal, no és cap palau, és la tomba que l'emperador mogol Xa Jahan va fer construir per la seva esposa preferida Mumtaz Mahal, que va morir durant el part del seu 14è fill...

Sorprèn que el que va ser pensat com a lloc de repòs etern, hagi acabat sent un circ, on de repòs n'hi ha ben poc.

Però si deixes de banda tot això, el Taj impressiona bastant, i un cop vist i revist val la pena seure i observar tot el que som capaços de fer per una "bona" foto.

Detall de les floritures del Taj Mahal, que serveixen moltes vegades de souvenir.

A tot arreu...

Un cop finalitzada la nostra visita fugaç per la turística Agra, ens dirigim a l'estació de tren on per sort, no ens haurem d'abarallar gaire estona per aconseguir els nostres seients (a l'Índia fàcilment pots pujar al tren i descobrir que al sector on tens els seients, al lloc de 3 persones se n'hi han entaforat 12, i que evidentment, les 3 que faltàvem per acabar d'omplir el compartiment de 6 no hi cabíem ni de broma).

D'allà fem cap a Aurangabad, un lloc que no val gens la pena visitar, però on hem de quedar-nos per tal de poder anar a les coves d'Ellora, una merescuda joia que definitivament podria prendre-li el lloc d'honor al Taj Mahal.

Les coves d'Ellora també són patrimoni de la humanitat, i són un gran conjunt de 34 coves-temple excavades a la roca durant els segles V-X. El més interessant és que n'hi ha de budistes, hinduistes i jainistes. Situades enmig d'un entorn semi-selvàtic on no hi falta l'aigua, els arbres i els micos. Welcome to paradise.

No es tracta doncs d'un lloc sagrat d'una sola religió, sinó que totes les religions d'aquella època van opinar el mateix i van ser capaces de compartir el lloc sense discussions. Segurament doncs, devia ser un lloc ben especial ( o almenys els milers de rat-penats que hi habiten opinen això).

Cova budista anomenada de la música, on es columnes creen una acústica espectacular.

Nen musulmà de visita al pati d'una de les coves budistes

Dos de les dotzenes d'incansables elefants de l'Índia, fets a escala real,

i que des de fa segles que sostenen el temple hinduista principal.

El temple núm. 16 és a la vegada l'escultura d'una sola peça més gran del món.

Turistes locals al temple/cova núm. 16

Nen musulmà (crec que el mateix) al costat de Nandi, la vaca que transporta a Shiva,

un dels principals déus de l'hinduisme.

l'entorn de les coves hinduistes i jainistes.

Següent parada, i darrera, la xafogosa i metropolitana Mumbai. La Barcelona de l'Índia, la ciutat oberta al mar i als comerciants que al llarg dels segles l'ha influenciada. El millor i a la vegada el pitjor lloc per acabar el viatge.

Un viatge que ens a portar a visitar els millors llocs de les diferents minories religioses del país, el sikhisme, el jainisme i el budisme. On hem tastat una part de la diversitat històrica, cultural i ètnica d'un país de països. Un viatge que ens ha portat al llarg de 3000km al nord més nord del país; des del nivell del mar, als 5600m; i des de l'aigua, l'abundància i la massificació, a la sequera, la senzillesa i la tranquilitat.

Un viatge que un cop més ha passat volant.

A reveure, Índia!