READY TO DEPART

Em dona la sensació que han passat cent anys des del darrer post, cent anys no, però déu ni do!

I és que tot canvia i gairebé havia perdut la costum de tot això ja,

però hi ha una cosa que no canvia mai, i són les meves ganes d'anar a l'Índia...

Aquesta vegada però, a falta de temps no hi haurà projecte, sinó que serà un viatge d'un mes que espero que em faci descobrir altres Ong i projectes la mar d'interessants i llocs i cultures encara una mica desconeguts per mi.

Així que aquí aproximadament vindrà a ser això:

30 dies, uns 3000 km amb tren i bus, molt bona companyia i moltíssimes ganes.

FOTOPRESS 09

un concurs fotogràfic que reconeix la tasca dels fotoperiodistes. unes fotografies o fotodenúncies que tenen molta força i que impacten per la seva duresa. unes imatges que no et deixaran indiferent.

1r. premi: Violència de gènere al Pakistan_Emilio Morenatti_sèrie de retrats de dones ruixades amb àcid pels seus marits o familiars al Pakistan

(l'autor va ser ferit per una bomba el passat agost a Afganisthan, actualment es troba en recuperació)
*tots els seus reportatges mereixen ser vistos, actualment la seva web no es troba operativa, deixo aquí un link on apareixen algunes de les seves fotografies.

2n premi: Violència Post-electoral a Kènia_Walter_reportatge sobre el conflicte

3r premi: Líban, entre mar i foc_Alfonso Moral_reportatge

L'exposició consta de més fotografies on hi ha els resultats de les beques que Foto Pres ofereix a fotògrafs reconeguts. No totes les imatges contenen la mateixa duresa i es poden veure al CaixaForum de Barcelona fins al 21 de febrer.

setmana de mar mogut

ni projecte, ni ong, ni feina = vacances, descans, relax
(però inquieta, com el mar)

Vicenç Ferrer

"Tinc molt clar que cap acció bona és perd en aquest món. En algun lloc quedarà per sempre."

Vicenç Ferrer

No tinc gaires fotos del Vicenç,
suposo que cada cop que el veia pensava,
"ostres, no tinc cap foto amb ell, abans d'anar-me'n li'n faré una"

Però aquesta, tot i estar borrosa, m'agrada especialment.
Era a la sala d'actes del Campus 1 d'Anantapur, on vivíem, treballàvem els voluntaris i treballadors de la Fundació. Un vespre calurós, com tots els vespres calurosos d'un setembre del 2006.

Aquell dia, com gairebé cada 15 dies, la sala d'actes era plena de "padrins" que havien vingut a veure el què estava passant a "La Ciutat de l'Infinit", voluntaris i nens excitats a punt d'oferir-nos un espectacle de dansa tradicional i teatre que portàven dies preparant.
Entre el públic s'asseien l'Anne i el Vicenç Ferrer, com dos nens il·lusionats a punt de veure un espectacle que deurien haver presenciat centenars de vegades però que disfutaven com si cada vegada fos la primera.
Com l'Anne es mira el Vicenç visionari, utòpic i que aconseguia fer realitat cadascun dels seus somnis, parla per si sol.

És evident que cap acció bona del Vicenç es perdrà, amb l'Anne, el Moncho i tot l'equip que els envolta, totes i cadascuna quedaran a Anantapur i per tot arreu per sempre.

5 de juny__Dia mundial del medi ambient

Algunes dades alarmants:
- el 20% de la població del món consumeix 80% dels recursos (i que passa amb l'altre 80% de la població?)
- 3/4 de la pesca s'ha extingit.
- els darrers 15 anys s'ha enregistrat la mitja de temperatures més altes de la història.
- les espècies s'extingeixen 1000 vegades més de pressa que el que ho farien amb el cicle natural.

Aquí us deixo un vídeo, el tràiler de HOME que en menys de 3min. us portarà pel cel de tot el món. (Tot espectacle per als sentits)

Per veure el documental sencer amb alta resolució (val mol la pena) clica aquí: -HOME_documental-

i jo em pregunto:
és massa tard per canviar?
quin futur ens espera?

"A VEDANTHANGAL"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I EL DOCUMENTAL PELS AUTORS EL PROPER DILLUNS, 20 D'ABRIL A LES 19:30 A LA FNAC DE L'ILLA DIAGONAL.

TIBET, 60 ANYS DE TORTURA

Aquest mes es compleixen 60 anys de l'enviament de tropes del govern comunista xinès per reprimir el poble del Tibet. I aquest any també, es compleixen 50 anys de l'ocupació total del país i de l'exili de milers de tibetans juntament amb el seu líder, el Dalai Lama.

Des d'aleshores, són milers les matances i repressions, i milions les injustícies que hi ha dut a terme el govern xinés, que pel que sembla, no pensa en altra cosa que en silenciar, a les males, les veus que criden des de dins el Tibet.
Des de 1949 s'han registrat 1,5 milions de tibetans morts en mans de l'exèrcit xinès.
I segons Amnistia Internacional, un 70% dels presos tibetans han mort de gana, a causa de les pallisses o per les condicions dels treballs forçats.
Durant aquests 60 anys, són també 6000 els monestirs que s'han destruït, i incomptables les vivendes i escoles.

fotografia dAndrew Buncombe, The Independent

Actualment hi ha 130.000 refugiats tibetans repartits arreu del món, 100.000 dels quals es troben als diferents monestirs de l'Índia.

Els que s'han quedat a la seva terra, però viuen un infern.

Els darrers anys, a part de les fortes represions, detencions i "desaparicions", s'han seguit diferents estratègies d'actuació per tal de fer desaparèixer la població del Tibet o diluïr-la dins la població xinesa.

Algunes d'aquestes estratègies del govern xinès són:

• pagar quatre vegades més als militars que vulguin desplaçar-se al Tibet __ així hi ha una forta militarització xinesa de la zona
• expropiació i divisió de les grans cases tibetanes __ obligant als tibetans a compartir casa amb els xinesos que fan d'espies les vint-i-quatre hores.
• les famílies xineses que visquin al Tibet poden tenir 2 fills en comptes d'un fill únic com restringeix la llei a la resta del país.
• avantatges fiscals i socials per als xinesos que vagin a viure al Tibet
• fortes campanyes de publicitat a les televisions públiques xineses que porten cada any més de 50.000 habitants xinesos nous a Lhasa (capital del Tibet)
• construcció del tren d'alta velocitat Golmund/Lhasa __ per facilitar l'accés als xinesos
• abandonament de les zones rurals tibetanes, on el govern prohibeix les escoles i centres mèdics tradicionals tibetans i on no en crea de nous gestionats per al govern __ abocant als seus habitants a la misèria

TOT AIXÒ FA QUE MOLTS TIBETANS S'ACABIN SENTINT AVERGONYITS I DUBTOSOS DE LA SEVA CULTURA

*són molts els tibetans que s'escapen a través de l'Himàlaya en busca de l'exili i una vida millor als països veïns, enfrontant-se a congelacions durant la fugida i riscos més que evidents.
Fins fa poc, hi havia penjat a una pàgina web un vídeo on es veia com l'exèrcit xinés disparava a un grup de tibetans, entre els quals hi havia nens, que fugien a través de les muntanyes cap a l'Índia. De tant en tant n'apareix algun de nou al youtube.

Quan el miro, se'm posa la pell de gallina.

En Pep Àvila, fotògraf barceloní, i en Jorge Aguilera, cineasta mexicà, van estar el passat hivern a Vedanthangal, per fer un reportatge fotogràfic i un curtmetratge de divuit minuts de gran qualitat fotogràfica titulat A Vedanthangal, on es veu la vida de la seva gent.
Els resultats de tota la seva feina ja són visibles, i estan publicats en un llibre fotogràfic i un dvd que ja són a la venta i que es van presentar el passat divendres al públic. Al sopar de la Fundació Laia Mendoza, que des de fa 4 anys treballa en projectes de desenvolupament a Vedanthangal.

La propera projecció del curtmetratge tindrà lloc el proper dimarts 18 de novembre al Café del Teatre de Lleida.

fotografies Pep Àvila

(Podeu trobar el llibre+dvd, a la mateixa web de la Fundació o ben aviat a les llibreries. Els guanys seran per tirar endavant els projectes.)

des de casa i amb la distància

algunes de les fotografies que no he penjat i que crec que havien quedat pendents

EL BUDISME I L'ÍNDIA

L'Índia acull un gran número de refugiats tibetans, gran part dels quals són monjos budistes que van haver de fugir del seu país fa més de cinquanta anys.

Però se'ls ha acollit i se'ls hi ha donat terres i facilitats en diverses reserves del país veí. Una de les més grans, es troba a les muntanyes de Kodagu, al sud de Karnathaka, lluny del Tibet. La major part d'aquest poble no ha trepitjat mai la seva terra i desconeixen si ho podran fer mai.

*tot i que el budisme va nèixer a l'Índia, i aviat es va escampar per tot el sud-est asiàtic, només un 0,8% de la població del país mare d'aquesta religió és budista.

MAMALLAPURAM o MAHALLIBAPURAM

la nit, l'aigua, els temples, les barques i els pescadors nocturns

s'han recuperat i perduren després del tsunami, però fins quan aguantarà abans que el turisme ho destrossi?

MERCATS

la vida i el moviment del de Mysore, la joia dels mercats de Karnathaka i de l'Índia

i del peix fresc del mercat de Pondicherry

d'aquí trobo a faltar la cridòria, l'olor enganxifosa (i de vegades pudor), el color, la llum, el joc del regateig, la densitat, l'haver de vigilar per on trepitges...

obert per vacances

ja de tornada, nomes recordar que tot i que els astres s'hagin alineat per fer que tot fos mes dur i anes mes lent del previst, la feina que m'ha portat a aquest tercer viatge a l'india, no ha estat en va
i que ben aviat, el projecte es podra materialitzar amb blocs de terra que tanta suor ens han costat

(fent la barreja pels blocs)

(BTC acabats de premsar)

(mur gelosia pels centres de reforc escolar)

artesania 100%

futura porta ecologica de la veina de l'oficina,
economica, sostenible i rapida de fer

l'artesania encara es viva

les pedres parlen a Kancheepuram

els pilars dels temples hindus de kancheepuram, com els de gairebe tota la resta del pais i com els capitells de les nostres esglesies ens parlen de les milions d'histories de les divinitats hindús, i s'acaben convertint en petits altars

dissabte a la tarda, bany al pou

fa calor, el sol pica, no hi ha piscina, pero hi ha pous enmig dels arrossars

cap problema

la terra de la fe profunda

la simplicitat d'alguns temples i la complicacio d'algunes cerimonies

en Vijay i en Praveen, entre d'altres, abans i durant la tortura-entrega del passat dimarts al temple.

Ni una llagrima de dolor

Ni una gota de sang.

I els nois amb actitud serena.

Els treballadors de la maquina de blocs (BTC)

Despres de tancar el projecte, n'hi ha que s'han quedat sense feina i n'hi ha que ja s'han espavilat per trobar-ne una altra.

Alguns molt treballadors i d'altres bastant poc, pero tots amics i bona gent.Us presento primer als dos mes treballadors i mes simpatics, i els dos menys treballadors i mes penques.

(Sridar 17 anys, Vijay 18 anys, Rajendran 4?, Moorty 3?)