17 de juny 2008

un projecte

El proper dia 25 me'n vaig a l'Índia fins l'11 de setembre.
Un cop més serà per fer de voluntària a la Fundació Laia Mendoza, que es troba a Vedanthangal, Tamil Nadu (entre Chennai i Pondicherry).
Juntament amb un company anem a construir un projecte que hem anat desenvolupant durant aquest mesos a través d'una assignatura de cooperació de la universitat.
L'edifici es construirà per fases i es farà amb BTC (blocs de terra comprimits), que estan fets de terra, però de tal manera que resisteixen càrregues com les d'un toxo dels d'aquí.
El programa inclou aules polivalents (classes, tallers, biblioteca...),oficina, sala reunions, magatzem i vivendes pels cooperants i voluntaris. Tot junt, però a la vegada separat segons graus d'intimitat.

Us el presento!

15 de juny 2008

una afició

a part de viatjar i de fer de voluntaria a l'Índia, hi ha una altra cosa que m'agrada,
i és escalar.
de fet, m'encanta.
i potser és quan tens més feina i fa més temps que no fas el que t'agrada, quan més ho trobes a faltar,
així que és ara, quan veig que fa temps que no ho faig, i encara n'estaré més sense fer-ho, que em sap més greu no dedicar-li més temps. Les fotos són fent bloc a Arbeca.
La veritat és que fer bloc allà no m'agrada, em fa més aviat por, diguem que les mesures de seguretat són nules (cosa que no s'ha de fer mai) i tot i que no pots caure de molt amunt, és fàcil caure malament, sobretot pels que no sabem caure.
Però si hi ha alguna cosa que és insubstituïble dels blocs d'arbeca, és l'entorn. Sóc a casa, i el paisatge és impressionant, o almenys a mi m'ho sembla.
El millor de la tarda és, quan abans de marxar, puges sobre una roca i mires com es pon el sol.
Amb una mica de sort, el teu company no et demanarà siusplau que us quedeu més estona i probeu de pujar amb la pèssima ajuda del frontal.
Que hi voleu, ho trobo a faltar!

04 de juny 2008

"Millones de asiáticos no tendrán mujeres para casarse"

Sobre la situació de la dona a l'Àsia, ens en parla la Bénédicte Manier a "Quan les dones hauran desaparegut. El sacrifici de nenes a l'Índia i l'Àsia" Editorial Pagès.

L'entrevista a l'autora publicada a la vanguardia el novembre passat ens deixa entreveure gran part del contingut del llibre, que és interessantíssim i escandalitza al saber xifres aproximades (cap a la baixa) sobre els fets que hem tingut davant els nassos però que moltes vegades ens han passat desapercebuts.
Molts ja sabreu perfectament de què va tot això, d'altres potser ni tant sols n'heu sentit mai a parlar.
Es mereix una bona llegida (i no ho dic per la portada).


Bénédicte Manier, autora de un estudio sobre la eliminación de las niñas en Asia
IMA SANCHÍS - La Contra, La Vanguardia - 08/11/2007


Bénédicte Manier,47 años. Nací y vivo en París. Soltera y sin hijos. Licenciada en Lingüística y Periodismo. Trabajo en la agencia France-Presse, me ocupo de temas de niños, mujeres, pobreza, desarrollo y transformaciones sociales. Publico Cuando las mujeres hayan desaparecido (Cátedra)

  • Estamos ante un hecho único en la historia: en Asia hay 100 millones menos de mujeres que de hombres - entre 45 y 40 millones en India y entre 36 y 60 en China-. ¿Qué ha sido de ellas?
Son niñas que no han nacido, a las que se ha dejado morir al nacer o que han muerto por falta de cuidados; es decir, abortos, infanticidio activo e infanticidio pasivo.
  • ¿Alguna causa en particular?

Tener una hija es un deshonor. Si no se tienen hijos varones no se puede perpetuar el apellido. Y, en todos esos países donde no hay asistencia social, es el varón el que se encarga de cuidar a los padres. En cuanto al coste de la dote de las niñas en India es cada vez más elevada, directamente es una extorsión.

  • Creía que la dote era algo tradicional.

Antes, con un poco de dinero, joyas y un ajuar se solucionaba con esfuerzo. Pero desde hace unos diez años India ha entrado en un espiral consumista y la familia del novio exige todo eso que ésta no podido conseguir por sus propios medios: coche, moto, móviles, ordenadores, aire acondicionado, frigorífico, vestidos para toda la familia, casa... Fenómeno que se da especialmente en la clase media emergente, 300 millones de personas.

  • ¿Qué ocurre en China?

Ante la presión del Estado para que las parejas tengan un solo hijo, escogen a los varones, que en el futuro podrán sustentar a los padres. En India hay 6 millones de abortos frente a 27 millones de nacimientos, pero en China hay 14 millones de abortos.

Pero el aborto selectivo es ilegal en ambos países. El fenómeno comenzó en los años 80 con las ecografías. Hay tal cantidad de clínicas privadas, que el Gobierno no puede controlarlas. En ellas se determinan el sexo e inmediatamente se ofrece el servicio de aborto. Es un negocio muy lucrativo. En India hay entre 26.000 y 37.000 clínicas privadas declaradas, pero se estima que el total asciende a 100.000.

  • Si pueden abortar, ¿por qué se siguen cometiendo infanticidios?
La gente de campo lo tiene más difícil para acudir a estas clínicas, así que es habitual encontrar a niñas recién nacidas en bolsas de plástico que han sido estranguladas, ahogadas o envenenadas. Y es habitual el infanticidio pasivo, es decir, que si se ponen enfermas no se las trata o se las deja morir de hambre. En la región de Punjab, la muerte de bebés menores de un año es cuatro veces superior si se trata de niñas, y los abandonos son, en el 90% de los casos, de niñas. En China no hay clínicas privadas. En los centros de salud pública basta pagar un poco de dinero para conocer el sexo del feto y practicar el aborto. El sistema es muy corrupto.
  • ¿En qué otros países desciende la población femenina?

En menor medida que en India y China ocurre en Pakistán (los hombres superan a las mujeres en 4,5 millones), Bangladesh (3 millones), Afganistán (1 millón), Taiwán y Corea del Sur.

  • ¿Qué ocurre cuando los chicos llegan a edad casadera?

No encuentran mujeres disponibles. Los traficantes han visto la posibilidad de ganar dinero, así que van a las regiones más pobres, compran niñas y las venden. El precio oscila entre las 10.000 y 50.000 rupias. Hay zonas en India, concretamente en el Punjab, donde ya hay pueblos de solteros, familias con tres y cuatro hijos varones.

  • Pues a éstos les sale cara la broma.

Una misma mujer es vendida para que la compartan los hermanos. No es un fenómeno completamente nuevo porque la poliandria ya existía en India, pero ahora, debido a la falta de mujeres, está aumentando.

  • Y esos maridos no deben de llevarle precisamente flores a su mujer compartida…
Es la sirvienta y la esclava sexual de todos ellos, y es tratada con violencia.
  • Oiga, esto no tiene sentido: no sólo ya no reciben dote, sino que tienen que pagar para tener esposa.
Cierto, pero de momento los hombres prefieren pagar para comprarse una mujer que cambiar el sistema de dote. Se calcula que en el 2020 habrá 30 millones de hombres sin mujer ni hijos. En Bombay y Chandigarh una cuarta parte de la población femenina ya ha desaparecido.
  • ¿Cómo lo solucionan en China?
También se ha impuesto el tráfico de mujeres. Las autoridades chinas están muy preocupadas porque según los cálculos en el 2020 habrá un excedente de entre 30 y 40 millones de hombres solteros y sin hijos, lo cual puede producir desórdenes sociales fuertes. En India, un hombre de 30 años soltero es una rareza. Porque socialmente no casarse es una vergüenza, así que estos hombres son marginados, con todo lo que ello implica: aumento del consumo de drogas, bandas... Los expertos pronostican grandes olas de suicidio en India y en China entre esos jóvenes varones.
  • ¿Qué dicen los demógrafos?
Para ellos es un enigma absoluto cómo puede funcionar una sociedad con tan pocas mujeres. Especulan con la idea de barrios y guetos de hombres solos. De momento, la tendencia es mayor violencia contra las mujeres y una importante demanda de prostitución.

23 de maig 2008

occident ple de contradiccions

El dijous, llegint al tren de tornada a casa, llegeixo al diari:

"Reino Unido y EE UU alistan menores en sus ejércitos".

I és que ambdós, estableixen l'edat mínima de votar als 18 anys, ja que consideren que els menors, no estan capacitats per prendre decisions tant importants. Això si, els mateixos joves, però de 16 (al Regne Unit) i 17 anys (als EUA), ja són prou madurs per decidir lliurement d'allistar-se a l'exèrcit. Que pot implicar participar a la guerra d'Irak, per donar un exemple.

I ja, per acabar de posar la cirereta, els dos països han firmat un protocol a favor dels drets del nen, que regula la situació dels nens de la guerra, i que, com no, ni Regne Unit ni EUA respecten.

(clica la foto per saber-ne més sobre els nens/nenes soldat)

Nenes soldat a Nepal (Marcus Bleasdale 2005)


23 d’abril 2008

el poder de la teva firma

si una firma pot salvar una vida,

quantes en podem salvar si firmem tots?

per les campanyes a favor dels drets humans,

el medi ambient,

i el respecte als animals.

JUNTS FEM LA FORÇA

07 de febrer 2008

als voluntaris i cooperants, les 10 crisis humanitàries més oblidades de 2007, segons MSF

Des dels desplaçats de Somàlia fins a Colòmbia, passant per Sri Lanka, Myanmar, Colòmbia, Thailàndia, Rep. Dem. del Congo, Nigèria, Zimbawe, Rep. Centreafricana, Txetxènia, moltes ONG treballen per paliar i fer front a les conseqüències dels conflictes causants de molts dels danys de la humanitat d'avui.

Amb el seu esforç i treball, lluiten activament per al compliment dels drets humans i pel dret a viure i fer-ho amb dignitat. Un esforç que ha arribat a costar més d'una vida, però que molts no oblidarem.

Gràcies a tots els voluntaris i cooperants que fan que aquesta lluita sigui cada dia possible

fotografia Claude Mahoudeau/MSF
(per veure'n més clica la foto)

25 de desembre 2007


els muntanyans, torredembarra

16 de desembre 2007

ara fa un any
et vaig dir fins aviat...

pintura ravi varghese

03 de desembre 2007

1 de desembre, dia mundial contra el sida


Es calcula que a finals del 2007, des d'uns 33 a 42 milions de persones conviuen a tot el món amb la Sida o el VIH. Només l'any passat 2,5 milions de persones es van infectar, i 2,1 van perdre la vida degut a la malaltia.

La manca d'informació, de medicaments de tractament (actualment patentats, i per tant, d'alt cost per als països subdesenvolupats) juntament amb les falses creences, agreugen el problema i n'augmenten la transmissió, sobretot a l'Àfrica subsahariana, on es troben 2/3 de la població infectada.

Des de diverses Ong's es treballa amb una lluita constant contra la malaltia. Per saber-ne més, o per aportar el teu granet de sorra:


18 de novembre 2007

majoria d'edat del Berlín sense "el mur de la vergonya"

El mur de Berlín (la propaganda de l'RDA el considerava un "mur de protecció antifeixista", en altres llocs també va ser anomenat "mur de la vergonya") era part de la frontera interalemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l'RDA del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. És el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.


la imatge històrica de Hans Conrad Schumann



----------------------------------------------------------




berlin avui, el record que no s'esborra











per saber-ne més http://www.mauer.jp/

30 d’octubre 2007

rivert/ribert



banys termals freds


busca els tritons




16 d’octubre 2007

colors de tardor a la val d'aran

la recerca dels colors, resultat d'un primer intent d'escalada i d'una renúncia a continuar buscant als companys perduts en algun dels refugis aranesos, ens porta a la presa de la restanca, el mirall de les muntanyes d'entre el Montardo i el tuc de Monges, ja emblanquinats per les primeres nevades de tardor.






05 de setembre 2007

cares del marroc






algunes de les poques cares del desert que s'han deixat fotografiar...

marroc marroc!

welcome to morocco


marrakech


ait ben haddou, la gran kashba

lluna plena al desert



posta sobre l'arena


té al sàhara

gorges du todra




Djemma el Fna, Marrakech


jardins Majorelle

adéu marroc

20 d’agost 2007

un dels 3 llacs tristaina, Andorra

06 d’agost 2007

cavalls del vent

matí al pedraforca

29 de juliol 2007

tots som com el calvin!



20 de juliol 2007

el cicle de la vida
tot té un principi i un final

23 de juny 2007

de vacances


m'encanta aquesta ciutat
com diu en Michael, no és una ciutat, sinò un petit paradís que en conté d'altres fins i tot més grans on només hi ha verd, ocells, i un guitarrista amb harmònica digne de tocar a la filarmònica d'en Scharoun.
En fi,
net,
ample,
tranquil...

perfecte!

15 de juny 2007

la realitat d'alguns còmics

Fotografía de Didier Lèfevre

Mai hagués dit que m'aficionaria als còmics.
El que no van aconseguir els Astèrix i els Tintins de ja fa anys, ho ha iniciat Marjane Satrapi i els seus Persépolis sortits d'Iran.
Ara toca el torn a Guibert, Lemercier, i sobretot a Lefèvre amb els tres volums de El Fotógrafo, sortits de les aventures de Lefèvre fotografiant Afghanistan per MSF.



Mónica, i have been a little more approached to your daily life, I hope next step will be there with you .