una mica d'arbeca

els sembrats

la història de les pedres

Cap on vas?

Fotografia de Lee Friedlander, 1980

De vegades t'adones que el que creies que volies fer la resta de la teva vida no et fa feliç.

Abandones el camí vell o et desvies cap al nou camí desconegut?

sense comentaris...

problemes d'aigua

És evident la mancança d'aigua que estem tenint, la foto, del Congost de Montrebei aquest gener, mostra una gran baixada en el nivell d'aigua respecte els altres anys.

Tot i les pluges recents, no n'hi ha prou.

Fes alguna cosa, opta per un CONSUM RESPONSABLE. Ara si, escatima amb l'aigua!!!!

25 anys

I ja en són 25!

que per molts seran ben pocs, i per uns quants més ja comença a ser una edat...

per mi però, ni és molt ni poc. És la meva edat, i tan si és molt com poc, penso disfrutar-la i aprofitar tot el que tinc.

Que quedin ben lluny les crisis dels vint-i-pico, si és que ben mirat, encara sóc una nena!!

L'explotació infantil

cal prohibir l'explotació infantil als països "subdesenvolupats"?

o millor deixar que continuï per tal d'evitar l'explotació sexual?

és un dels temes de difícil sol·lució. Què és millor: deixar que els nens treballin a les obres, als trossos o de venedors, i fer la vista grossa? o denunciar-ho perquè no els hi deixin treballar i acabin fent altres activitats per tal d'aconseguir els diners? pensa-ho un moment.

8 de març, dia de la dona

Aquest vol ser un minúscul reconeixement per totes les dones, però més especialment, les de la Índia.

Les dones són les que han hagut d'aguantar les pitjors injúries, les més maltractades per la societat que les envolta, les que no han començat a prendre decisions fins fa ben poc.
Aquestes dones, són les que estan pendents de tot i estan aixecant el país amb la seva feina, l'esforç i la seva gran cultura.
I a part de tot això, són la vida, el color i l'alegria del país.

I qui diu que la índia no és un país de dones?

Bany matinal al riu.

Hampi, centre de Karnathaka.

La fresca matinal i el paisatge de temples, palmeres i roques granítiques fan del bany tot un ritual que comença amb les primeres llums dèbils i continua fins que s'aixeca el sol.

A la vegada, els brahmins reciten les Vedes per les puges dels que demanen o desitgen ser perdonats.

I el sadhu es troba en profunda meditació sobre la pedra més apartada.

no deixis mai de somriure

el sol es pon per sobre el mar,

el món no es para però,

continua.

el viatge continua també, tot just acaba de començar.

sadhus

sadhus, yoguis o sanyasis

renuncien a les castes, la posició social, els diners, l'autoritat, al que són i al que han estat. Renuncien a la seva vida.

Busquen l'ànima de l'univers, la seva essència. Absorbeixen tot allò que poden. Són savis, cultes i ilustrats. Peregrinen eternament d'un lloc sagrat a un altre.

Sempre endavant, amb un petit sarró i l'alegria de viure. Ho tenen tot i no necessiten res més.

qui doncs pot ser més feliç que ells, si els més feliços són sempre els que van més lleugers d'equipatge?