sadhus, yoguis o sanyasis
renuncien a les castes, la posició social, els diners, l'autoritat, al que són i al que han estat. Renuncien a la seva vida.
Busquen l'ànima de l'univers, la seva essència. Absorbeixen tot allò que poden. Són savis, cultes i ilustrats. Peregrinen eternament d'un lloc sagrat a un altre.
Sempre endavant, amb un petit sarró i l'alegria de viure. Ho tenen tot i no necessiten res més.
qui doncs pot ser més feliç que ells, si els més feliços són sempre els que van més lleugers d'equipatge?
És cert,no és més feliç qui més te, si no qui sap disfrutar el que te
ResponElimina