obert per vacances

ja de tornada, nomes recordar que tot i que els astres s'hagin alineat per fer que tot fos mes dur i anes mes lent del previst, la feina que m'ha portat a aquest tercer viatge a l'india, no ha estat en va
i que ben aviat, el projecte es podra materialitzar amb blocs de terra que tanta suor ens han costat

(fent la barreja pels blocs)

(BTC acabats de premsar)

(mur gelosia pels centres de reforc escolar)

artesania 100%

futura porta ecologica de la veina de l'oficina,
economica, sostenible i rapida de fer

l'artesania encara es viva

les pedres parlen a Kancheepuram

els pilars dels temples hindus de kancheepuram, com els de gairebe tota la resta del pais i com els capitells de les nostres esglesies ens parlen de les milions d'histories de les divinitats hindús, i s'acaben convertint en petits altars

dissabte a la tarda, bany al pou

fa calor, el sol pica, no hi ha piscina, pero hi ha pous enmig dels arrossars

cap problema

la terra de la fe profunda

la simplicitat d'alguns temples i la complicacio d'algunes cerimonies

en Vijay i en Praveen, entre d'altres, abans i durant la tortura-entrega del passat dimarts al temple.

Ni una llagrima de dolor

Ni una gota de sang.

I els nois amb actitud serena.

Els treballadors de la maquina de blocs (BTC)

Despres de tancar el projecte, n'hi ha que s'han quedat sense feina i n'hi ha que ja s'han espavilat per trobar-ne una altra.

Alguns molt treballadors i d'altres bastant poc, pero tots amics i bona gent.Us presento primer als dos mes treballadors i mes simpatics, i els dos menys treballadors i mes penques.

(Sridar 17 anys, Vijay 18 anys, Rajendran 4?, Moorty 3?)

el mes important de l'India es la seva gent, si no la coneixes, no coneixes l'India

venedor de cocos al mercat de Chengalpattu

Diumenge de societat. La de l'esquerra, es una mestra d'algun poble de per aqui que ens trobem cada dos per tres a tot arreu on anem (la mateixa que vam arroplegar amb el rickshaw el dia de la tormenta i no podia parar de cantar) i la Lakshmi, del tea-stall del Santuari d'ocells d'aqui al costat, i que fa un dels millors tes de Vedanthangal.
Les dues, cuinant el diumenge, que era alguna festa del deu del temple del costat de casa de la Lakshmi (del que se n'encarrega el seu marit).

nens de l'angambadi (escola bressol)

nens de l'escola

Recordatori a la FVF-RDT
algunes fotos d'alguns dels edificis que vam estar projectant fa gairebe dos anys i fa unes setmanes ja vaig poder veure acabats

l'escola d'infermeria, la biblioteca i l'escola de nens sord-muts

vedanthangal

les tres generacions de dones de ca la Fatima,
la padrina, la mare de la Fatima, d'entre uns 63-66 anys
(aqui, l'edat acostuma a ser aproximada, perque ni ells saben quin any van neixer). En realitat n'aparenta molts mes

la Fatima, d'uns 45 anys, mare de dos nois i una noia, fa esmorzars per tot el poble i dinars i sopars pels voluntaris. A les estones lliures es dedica a fer bidis,els cigarrets indis, que li compra una companyia per tres rupies (uns 5 centims d'euro) el paguet de 25. la Muntaz, te 19 anys, no sap llegir ni escriure en tamil, pero parla angles.
la seva familia esta preocupada perque els hi esta costant trobar-li un marit, alguns possibles, la rebutgen perque la troben massa fosca.

son les tres generacions d'una familia humil de lo mes simpatica i peculiar

la cuina del restaurant de la fatima

i el restaurant, que mes que un restaurant es el passadis d'entrada a la casa, aparcament o dormitori que canvia d'us segons les hores del dia

la majoria de cases de vedanthangal son com aquestes, la veritat es que funcionen forca be, sobretot climaticament, pero tots els qui hi viuen somnien en poder-se fer una caseta de formigo i coberta d'uralita per poder arribar a 40 graus a dins.
dormir al carrer, forca normal en tots els casos.