03 de setembre 2011

Fase 2

Srinagar (o on Jesús va perdre l'espardenya)

A Srinagar capital historica del Kashmir (i la capital que els del lloc voldrien), fa segles els Mogols es van preocupar de deixar-hi la seva emprempta en forma de jardins totalment simetrics.
Pero molt abans, la natura ja s'havia preocupat de deixar-hi la seva, el Dal Lake enmig de les muntanyes, i on els orgullosos kashmiris han trobat el seu mitja de vida, sobretot al gust del turista, i els nomades que encara viuen enmig de les muntanyes o als voltants de la carretera ni gosen trepitjar.

Posta de sol al Dal Lake

Nishat Bagh, un dels jardins herència dels mogols.

Pastors nòmades entre Srinagar i Kargil

Srinagar vol dir ciutat rica, i està situada enmig de la vall del Kashmir, a la riba del riu Jhelum i els seus grans llacs.
La capital, igual que la regió, ha passat durant la història per les seves èpoques hinduístes, budistes, l'islam dels mogols (s. XV), l'islam dels afgans (s. XVIII) i el Sikhisme, fins que els paquistanesos van ocupar la ciutat a mitjans del s.XX i l'exèrcit indi va intervindre obligant al Maharajà independent que governava Srinagar a annexionar-se a l'Índia (tot això va tenir lloc durant un procés que no va tenir res de pacífic).




El llac s'ha convertit en una important font d'ingressos a part de la pesca, i és que les tradicionals Houseboats s'han convertit en petits hotels, i les barques o Shikares, en obligats passejos a la posta de sol
(*per escapar-se de les continues ofertes per fer el tomb en shikara, cap excusa és més bona que dir que ja en vas fer un el dia abans)

Kashmir tot i estar situat a l'Himàlaya, té un paisatge que ens recorda al nostre alpí. Hi abunda l'aigua, i el clima és suau tot i estar enmig de les muntanyes ( a l'hivern, evidentment, fa fred)
La gent és molt comerciant, suposo que ho tenen dels àrabs. Molts viuen del turisme, tot i que no suposa una font estable, ja que els recents incidents com l'estiu del 2010, fan que ben sovint, l'accés pel turisme estigui tancat.
Altres viuen de l'artesania amb paper, fusta i els teixits de llana, però el què sembla que predomina és la fabricació dels Sticks de Cricket (el 2n esport preferit de l'Índia, el Hockey és l'esport nacional), l'esport preferit dels Kashmiris. Els cultius que dominen són els de fruits secs, els de safrà (el seu or), la poma, l'arròs i els cereals.




Els cims característics de les rodalies de la ciutat, on hi ha temples o antigues ciutadelles, s'han convertit en punts de guarda militar, prohibint-ne sempre l'accés a tothom que no porti l'escopeta i l'unifome de l'exèrcit de l'Índia.

Per accedir a Srinagar ho vam fer a través d'un llarg i massoca viatge des de McLeodganj, amb tres autobusos diferents i durant unes 20 hores, gairebé sense parar. Incluïnt les darreres 10, en un bus nocturn des de Jammu (la capital política de Jammu i Kashmir), que almenys tenia l'opció de llitera (no gens còmoda, però recomanable si ja es porten 10 hores de viatge assegut).

Despertar-se amb els primers raigs de sol des del Titanic Viewport, el punt amb més vistes sobre la vall del Kashmir, no té preu. A mesura però que avances i vas descobrint la forta militarització de la zona resulta força estrany.





Es diu també, que a Srinagar, a la capella de Rozabal hi ha la tomba de Jesús (el de Natzaret). Ja que segons quins historiadors, no va morir crucificat i va anar cap a l'Índia a predicar, on ja havia estat durant la seva joventut, i on va morir de gran.

Curiosament també hi ha teories que la tomba de Moisés és un dels turons de la vall del Kashmir on actualment hi ha un temple.

És un tema una mica extens, però si a algú l'hi interessa que cliqui aquí o que llegeixi Jesus lived in India de Holger Kersten o Unknown Life of Jesus Christ de Nicolas Notovitch, entre d'altes publicacions.

3 comentaris:

  1. Molt xulis les fotos! Però m'ha quedat un dubte, perquè els nòmades no gosen a trepitjar aquest territori?

    Petonets,

    Aïda

    ResponElimina
  2. Hole!!!
    doncs a Srinagar no hi van, a no ser que sigui imprescindible, suposo que és pels turistes i perquè són nòmades!!
    Un petonàs!!!
    Helena

    ResponElimina