FOTOPRESS 09

un concurs fotogràfic que reconeix la tasca dels fotoperiodistes. unes fotografies o fotodenúncies que tenen molta força i que impacten per la seva duresa. unes imatges que no et deixaran indiferent.

1r. premi: Violència de gènere al Pakistan_Emilio Morenatti_sèrie de retrats de dones ruixades amb àcid pels seus marits o familiars al Pakistan

(l'autor va ser ferit per una bomba el passat agost a Afganisthan, actualment es troba en recuperació)
*tots els seus reportatges mereixen ser vistos, actualment la seva web no es troba operativa, deixo aquí un link on apareixen algunes de les seves fotografies.

2n premi: Violència Post-electoral a Kènia_Walter_reportatge sobre el conflicte

3r premi: Líban, entre mar i foc_Alfonso Moral_reportatge

L'exposició consta de més fotografies on hi ha els resultats de les beques que Foto Pres ofereix a fotògrafs reconeguts. No totes les imatges contenen la mateixa duresa i es poden veure al CaixaForum de Barcelona fins al 21 de febrer.

setmana de mar mogut

ni projecte, ni ong, ni feina = vacances, descans, relax
(però inquieta, com el mar)

Vicenç Ferrer

"Tinc molt clar que cap acció bona és perd en aquest món. En algun lloc quedarà per sempre."

Vicenç Ferrer

No tinc gaires fotos del Vicenç,
suposo que cada cop que el veia pensava,
"ostres, no tinc cap foto amb ell, abans d'anar-me'n li'n faré una"

Però aquesta, tot i estar borrosa, m'agrada especialment.
Era a la sala d'actes del Campus 1 d'Anantapur, on vivíem, treballàvem els voluntaris i treballadors de la Fundació. Un vespre calurós, com tots els vespres calurosos d'un setembre del 2006.

Aquell dia, com gairebé cada 15 dies, la sala d'actes era plena de "padrins" que havien vingut a veure el què estava passant a "La Ciutat de l'Infinit", voluntaris i nens excitats a punt d'oferir-nos un espectacle de dansa tradicional i teatre que portàven dies preparant.
Entre el públic s'asseien l'Anne i el Vicenç Ferrer, com dos nens il·lusionats a punt de veure un espectacle que deurien haver presenciat centenars de vegades però que disfutaven com si cada vegada fos la primera.
Com l'Anne es mira el Vicenç visionari, utòpic i que aconseguia fer realitat cadascun dels seus somnis, parla per si sol.

És evident que cap acció bona del Vicenç es perdrà, amb l'Anne, el Moncho i tot l'equip que els envolta, totes i cadascuna quedaran a Anantapur i per tot arreu per sempre.

5 de juny__Dia mundial del medi ambient

Algunes dades alarmants:
- el 20% de la població del món consumeix 80% dels recursos (i que passa amb l'altre 80% de la població?)
- 3/4 de la pesca s'ha extingit.
- els darrers 15 anys s'ha enregistrat la mitja de temperatures més altes de la història.
- les espècies s'extingeixen 1000 vegades més de pressa que el que ho farien amb el cicle natural.

Aquí us deixo un vídeo, el tràiler de HOME que en menys de 3min. us portarà pel cel de tot el món. (Tot espectacle per als sentits)

Per veure el documental sencer amb alta resolució (val mol la pena) clica aquí: -HOME_documental-

i jo em pregunto:
és massa tard per canviar?
quin futur ens espera?

"A VEDANTHANGAL"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I EL DOCUMENTAL PELS AUTORS EL PROPER DILLUNS, 20 D'ABRIL A LES 19:30 A LA FNAC DE L'ILLA DIAGONAL.

TIBET, 60 ANYS DE TORTURA

Aquest mes es compleixen 60 anys de l'enviament de tropes del govern comunista xinès per reprimir el poble del Tibet. I aquest any també, es compleixen 50 anys de l'ocupació total del país i de l'exili de milers de tibetans juntament amb el seu líder, el Dalai Lama.

Des d'aleshores, són milers les matances i repressions, i milions les injustícies que hi ha dut a terme el govern xinés, que pel que sembla, no pensa en altra cosa que en silenciar, a les males, les veus que criden des de dins el Tibet.
Des de 1949 s'han registrat 1,5 milions de tibetans morts en mans de l'exèrcit xinès.
I segons Amnistia Internacional, un 70% dels presos tibetans han mort de gana, a causa de les pallisses o per les condicions dels treballs forçats.
Durant aquests 60 anys, són també 6000 els monestirs que s'han destruït, i incomptables les vivendes i escoles.

fotografia dAndrew Buncombe, The Independent

Actualment hi ha 130.000 refugiats tibetans repartits arreu del món, 100.000 dels quals es troben als diferents monestirs de l'Índia.

Els que s'han quedat a la seva terra, però viuen un infern.

Els darrers anys, a part de les fortes represions, detencions i "desaparicions", s'han seguit diferents estratègies d'actuació per tal de fer desaparèixer la població del Tibet o diluïr-la dins la població xinesa.

Algunes d'aquestes estratègies del govern xinès són:

• pagar quatre vegades més als militars que vulguin desplaçar-se al Tibet __ així hi ha una forta militarització xinesa de la zona
• expropiació i divisió de les grans cases tibetanes __ obligant als tibetans a compartir casa amb els xinesos que fan d'espies les vint-i-quatre hores.
• les famílies xineses que visquin al Tibet poden tenir 2 fills en comptes d'un fill únic com restringeix la llei a la resta del país.
• avantatges fiscals i socials per als xinesos que vagin a viure al Tibet
• fortes campanyes de publicitat a les televisions públiques xineses que porten cada any més de 50.000 habitants xinesos nous a Lhasa (capital del Tibet)
• construcció del tren d'alta velocitat Golmund/Lhasa __ per facilitar l'accés als xinesos
• abandonament de les zones rurals tibetanes, on el govern prohibeix les escoles i centres mèdics tradicionals tibetans i on no en crea de nous gestionats per al govern __ abocant als seus habitants a la misèria

TOT AIXÒ FA QUE MOLTS TIBETANS S'ACABIN SENTINT AVERGONYITS I DUBTOSOS DE LA SEVA CULTURA

*són molts els tibetans que s'escapen a través de l'Himàlaya en busca de l'exili i una vida millor als països veïns, enfrontant-se a congelacions durant la fugida i riscos més que evidents.
Fins fa poc, hi havia penjat a una pàgina web un vídeo on es veia com l'exèrcit xinés disparava a un grup de tibetans, entre els quals hi havia nens, que fugien a través de les muntanyes cap a l'Índia. De tant en tant n'apareix algun de nou al youtube.