CHANDRA+SURYA .

Fase 4

2011-09-18T15:14:00.016+02:00

La joia de la corona

La baixada de Ladakh va ser dura.

No pas pel camí (vam baixar en avió) sinó per l'arribada a Delhi.

La calor de les muntanyes durant el dia era considerable però aguantable, però només arribar a Delhi la calor de principis de setembre ens va fumbre una patacada. Però a mesura que ens anàvem acostant a l'humitat de Mumbai (a través d'Agra i d'Aurangabad), la cosa va anar empitjorant. L'increment de calor és directament proporcional a l'augment de la massa turística.

(Tal com diu l'Eduard, i no puc estar-hi més d'acord, el nord per anar-hi i el sud per estar-hi).

A Agra, hi vam haver de parar una mica forçosament per fer la tradicional visita al Taj Mahal.

Visita que els estrangers paguem a preu d'or, i que tampoc cal repetir, o comences a mirar els petits detalls i acabes buscant-li els defectes... No del Taj, sinó més aviat dels visitants.

Cal recordar que el Taj Mahal, no és cap palau, és la tomba que l'emperador mogol Xa Jahan va fer construir per la seva esposa preferida Mumtaz Mahal, que va morir durant el part del seu 14è fill...

Sorprèn que el que va ser pensat com a lloc de repòs etern, hagi acabat sent un circ, on de repòs n'hi ha ben poc.

Però si deixes de banda tot això, el Taj impressiona bastant, i un cop vist i revist val la pena seure i observar tot el que som capaços de fer per una "bona" foto.

Detall de les floritures del Taj Mahal, que serveixen moltes vegades de souvenir.

A tot arreu...

Un cop finalitzada la nostra visita fugaç per la turística Agra, ens dirigim a l'estació de tren on per sort, no ens haurem d'abarallar gaire estona per aconseguir els nostres seients (a l'Índia fàcilment pots pujar al tren i descobrir que al sector on tens els seients, al lloc de 3 persones se n'hi han entaforat 12, i que evidentment, les 3 que faltàvem per acabar d'omplir el compartiment de 6 no hi cabíem ni de broma).

D'allà fem cap a Aurangabad, un lloc que no val gens la pena visitar, però on hem de quedar-nos per tal de poder anar a les coves d'Ellora, una merescuda joia que definitivament podria prendre-li el lloc d'honor al Taj Mahal.

Les coves d'Ellora també són patrimoni de la humanitat, i són un gran conjunt de 34 coves-temple excavades a la roca durant els segles V-X. El més interessant és que n'hi ha de budistes, hinduistes i jainistes. Situades enmig d'un entorn semi-selvàtic on no hi falta l'aigua, els arbres i els micos. Welcome to paradise.

No es tracta doncs d'un lloc sagrat d'una sola religió, sinó que totes les religions d'aquella època van opinar el mateix i van ser capaces de compartir el lloc sense discussions. Segurament doncs, devia ser un lloc ben especial ( o almenys els milers de rat-penats que hi habiten opinen això).

Cova budista anomenada de la música, on es columnes creen una acústica espectacular.

Nen musulmà de visita al pati d'una de les coves budistes

Dos de les dotzenes d'incansables elefants de l'Índia, fets a escala real,

i que des de fa segles que sostenen el temple hinduista principal.

El temple núm. 16 és a la vegada l'escultura d'una sola peça més gran del món.

Turistes locals al temple/cova núm. 16

Nen musulmà (crec que el mateix) al costat de Nandi, la vaca que transporta a Shiva,

un dels principals déus de l'hinduisme.

l'entorn de les coves hinduistes i jainistes.

Següent parada, i darrera, la xafogosa i metropolitana Mumbai. La Barcelona de l'Índia, la ciutat oberta al mar i als comerciants que al llarg dels segles l'ha influenciada. El millor i a la vegada el pitjor lloc per acabar el viatge.

Un viatge que ens a portar a visitar els millors llocs de les diferents minories religioses del país, el sikhisme, el jainisme i el budisme. On hem tastat una part de la diversitat històrica, cultural i ètnica d'un país de països. Un viatge que ens ha portat al llarg de 3000km al nord més nord del país; des del nivell del mar, als 5600m; i des de l'aigua, l'abundància i la massificació, a la sequera, la senzillesa i la tranquilitat.

Un viatge que un cop més ha passat volant.

A reveure, Índia!

Fase 3

2011-09-16T16:44:00.017+02:00

Ladakh

Després de dos dies de bus, amb bons i mals moments, per fi vam arribar al centre de Ladakh, objectiu del viatge.

Ladakh té com a capital Leh, i pertany a l'estat de Jammu & Kashmir, però com era d'esperar, no té res a veure ni amb Jammu ni amb Kashmir. Se l'anomena el petit Tibet, i per alguna cosa serà.

Ladakh, fins que els britànics van decidir posar-hi cullerada i cedir-ho als maharajàs del

Kashmir al s. XIX (és que no sé com s'ho fan els britànics sempre per liar-la, sobretot al sub-continent) era un reialme dels més antics de la zona que actualment anomenem Índia.

Ara per ara hi ha uns 200.000 habitants, repartits per una gran extensió de terra plena de muntanyes, i el seu aïllament l'ha mantingut a part de la resta del país. La densitat de població és baixíssima i sorprèn com un país que pot estar tant altament poblat a les ribes del Ganga pot estar-ho tant poc

en segons quines zones.

Només hi ha tres vies d'accés des de l'Índia, la carretera de Srinagar que hem fet nosaltres (dos dies de trajecte), la de Manali (també dos dies) i que fa relativament poc que l'han oberta i l'aèria.

monjo budista al temple del castell de Leh

Palau de Leh, actualment en reconstrucció.

És construït íntegrament amb materials de la zona, pedra, terra, fusta i calç.

Stok Kangri, 6137m, el pic més proper a Leh.

Carretera (ara ja sí) a Ladakh

Ladakh té també diferents regions, que entre elles, degut a les muntanyes es queden pràcticament incomunicades durant l'hivern, i aquest aïllament fa que entre elles les tradicions també siguin diferents.

Karakorum Range (=grava negra) des de Kardung La, el pas motoritzat més alt del món. 5602m

La serralada del Karakorum té dos dels 14 famosos vuit-mils, el K2 i el Nanga Parbat, ambdós a la part del Kashmir controlada per Pakistan

Els ladakhis són gent tranquila, budistes tibetans que viuen amb total harmonia amb l'entorn, o almenys ho feien fins fa pocs anys, i són més que autosuficients.

Venedor de minerals a Leh

Noia sobre una Stupa a Leh

La zona, com també el Kashmir, està altament militaritzada, i és que no fa ni deu anys que el conflicte està amb Stand-by (si és que no tenim en compte els atemptats que darrerament s'esdevenen cada any a l'Índia...). Tot i així no hi ha pas sensació d'inseguretat en cap lloc, sempre i quant no t'acostis massa a les fronteres del Kashmir que controlen els paquistanesos, o el Tibet que tenen segrestat els xinesos.

Camió militar, troballa típica de la carretera.

Paperera al monestir de Diskit, Nubra Valley, Ladakh.

Els monestirs budistes recopilen gran quantitat d'escrits antics, que rarament es deixen consultar als que no són monjos. I no m'estranya, ja que corre la veu, que al monestir de Hemis hi havia escrits de fa dos mil anys que constataven que Jesús, el dels cristians, havia estat de jove al nord de l'Índia, arribat a través de la ruta de la seda, aprenent del budisme i l'hinduísme. Segons sembla aquests escrits poc després de donar-se a conèixer la seva existència a occident, van desaparèixer, i el seu descobridor es va buscar un fotimer d'enemics entre les cúpules cristianes que l'hi van acabar fent la vida impossible.

*Si en vols saber més: Jesus lived in India de Holger Kersten

monestir de Thiksey

Textos budistes al monestir de Thiksey

Maitreya Buddha, de 15m al monestir de Thiksey

Hàbit de monjo per rentar, Thiksey Monastery

El paisatge de Ladakh és espectacular i sorprenentment àrid i sec. Munts de terra i pedres, que millor que continuïn sense pluja, i no es repeteixin les pluges de l'estiu del 2010 que van portar força desgràcies a la vall de Leh, i van acabar rebentant algunes preses del riu Indus innundant mig Pakistan.

Però l'aridesa s'interromp als voltants dels rius, on sembla qui hi apareguin oasis de vegetació, i on els ladakhis han fet sistemes de canals per tal de poder cultivar durant els 4 mesos que tenen de treva entre desglaç i nevades.

Dona recollint herbes per l'hivern, Pangong Tso

Pangong Tso, 4200m, començament del llac per la part del Ladakh

Yak de camí al Pangong Tso

Camí al Pangong Tso

Vall de Leh, baixant del Kardung La

Fase 2

2011-09-03T13:26:00.013+02:00

Srinagar (o on Jesús va perdre l'espardenya)

A Srinagar capital historica del Kashmir (i la capital que els del lloc voldrien), fa segles els Mogols es van preocupar de deixar-hi la seva emprempta en forma de jardins totalment simetrics.

Pero molt abans, la natura ja s'havia preocupat de deixar-hi la seva, el Dal Lake enmig de les muntanyes, i on els orgullosos kashmiris han trobat el seu mitja de vida, sobretot al gust del turista, i els nomades que encara viuen enmig de les muntanyes o als voltants de la carretera ni gosen trepitjar.

Posta de sol al Dal Lake

Nishat Bagh, un dels jardins herència dels mogols.

Pastors nòmades entre Srinagar i Kargil

Srinagar vol dir ciutat rica, i està situada enmig de la vall del Kashmir, a la riba del riu Jhelum i els seus grans llacs.

La capital, igual que la regió, ha passat durant la història per les seves èpoques hinduístes, budistes, l'islam dels mogols (s. XV), l'islam dels afgans (s. XVIII) i el Sikhisme, fins que els paquistanesos van ocupar la ciutat a mitjans del s.XX i l'exèrcit indi va intervindre obligant al Maharajà independent que governava Srinagar a annexionar-se a l'Índia (tot això va tenir lloc durant un procés que no va tenir res de pacífic).

El llac s'ha convertit en una important font d'ingressos a part de la pesca, i és que les tradicionals Houseboats s'han convertit en petits hotels, i les barques o Shikares, en obligats passejos a la posta de sol

(*per escapar-se de les continues ofertes per fer el tomb en shikara, cap excusa és més bona que dir que ja en vas fer un el dia abans)

Kashmir tot i estar situat a l'Himàlaya, té un paisatge que ens recorda al nostre alpí. Hi abunda l'aigua, i el clima és suau tot i estar enmig de les muntanyes ( a l'hivern, evidentment, fa fred)

La gent és molt comerciant, suposo que ho tenen dels àrabs. Molts viuen del turisme, tot i que no suposa una font estable, ja que els recents incidents com l'estiu del 2010, fan que ben sovint, l'accés pel turisme estigui tancat.

Altres viuen de l'artesania amb paper, fusta i els teixits de llana, però el què sembla que predomina és la fabricació dels Sticks de Cricket (el 2n esport preferit de l'Índia, el Hockey és l'esport nacional), l'esport preferit dels Kashmiris. Els cultius que dominen són els de fruits secs, els de safrà (el seu or), la poma, l'arròs i els cereals.

Els cims característics de les rodalies de la ciutat, on hi ha temples o antigues ciutadelles, s'han convertit en punts de guarda militar, prohibint-ne sempre l'accés a tothom que no porti l'escopeta i l'unifome de l'exèrcit de l'Índia.

Per accedir a Srinagar ho vam fer a través d'un llarg i massoca viatge des de McLeodganj, amb tres autobusos diferents i durant unes 20 hores, gairebé sense parar. Incluïnt les darreres 10, en un bus nocturn des de Jammu (la capital política de Jammu i Kashmir), que almenys tenia l'opció de llitera (no gens còmoda, però recomanable si ja es porten 10 hores de viatge assegut).

Despertar-se amb els primers raigs de sol des del Titanic Viewport, el punt amb més vistes sobre la vall del Kashmir, no té preu. A mesura però que avances i vas descobrint la forta militarització de la zona resulta força estrany.

Es diu també, que a Srinagar, a la capella de Rozabal hi ha la tomba de Jesús (el de Natzaret). Ja que segons quins historiadors, no va morir crucificat i va anar cap a l'Índia a predicar, on ja havia estat durant la seva joventut, i on va morir de gran.

Curiosament també hi ha teories que la tomba de Moisés és un dels turons de la vall del Kashmir on actualment hi ha un temple.

És un tema una mica extens, però si a algú l'hi interessa que cliqui aquí o que llegeixi Jesus lived in India de Holger Kersten o Unknown Life of Jesus Christ de Nicolas Notovitch, entre d'altes publicacions.

Fase 1

2011-08-20T15:24:00.017+02:00

Des de Delhi amb amor

Qui m'ho havia de dir que al final l'hi acabaria tenint carinyo a Delhi...

No soc amant de les ciutats i menys de les tant grans com Delhi (16milions d'habitants), pero anar repetint fa que t'adonis que tot i les aglomeracions impresionants al metro, les cues eternes a l'estacio de tren per comprar un bitllet i els intents frustrats dels estafadors per enganyar-nos, Delhi te alguna cosa mes que la Gate of India.

Amritsar i el Golden Temple

A la nostra visita a Amritsar hi conflueixen moltes coses.

Cap de setmana, Independence Day (que coincideix amb la Festa Major d'Arbeca), la festivitat dels germans i India, signifiquen Amritsar a rebentar de peregrins Sikhs, turistes nacionals i alguns turistes internacionals.

Al Golden Temple pero, es continua respirant pau. Tot i la gentada que s'hi acumula, al recinte sagrat no es perceb l'aglomeracio.

Golden Temple en plena peregrinació, Amritsar, Punjab

* QUI SÓN ELS SIKHS?

Els Sikhs són els practicants del Sikhisme, una de les religions minoritàries de l'Índia.

El 1.9% de la població de l'Índia és Sikh, sembla poca cosa, però no, tot i representar un percentatge tant baix, és la 5a religió amb més devots del món (21-26 milions de fidels). La gran mojaria es concentra a l'estat del Punjab, al nord-oest, tocant a Pakistan.

Antigament l'estat del Punjab tenia el doble de les dimensions actuals. L'altra meitat estava situada darrera la frontera, travessant el riu Indus, al Pakistan. Amb l'annexió a la colònia britànica de l'Índia, i la seva posterior divisió, també feta pels britànics, i la creació del Pakistan com a país, els Sikhs del Punjab pakistanès, van haver d'emigrar a l'est de la frontera, i els que no van voler abandonar la seva terra, van entrar en guerra.

D'això, no en fa pas tants anys, i algunes famílies Sikhs encara estan molt marcades per aquests fets.

El Sikhisme no és només una religió, és un sistema filosoficoreligiós.

Va néixer pels volts del s. XV com una síntesi del bhakti hindú i del sufisme islàmic. Com una doctrina que rebutjava el sistema de castes i el domini dels Brahmins per a les cerimònies religioses.

Els Sikhs són monoteistes (creuen en un sol déu), amb la reencarnació i el karma.

A l'inici tenien un caràcter totalment pacifista, però posteriorment (s.XVII-XVIII) va néixer el seu esperit militar.

És un poble educat, tranquil i respectuós. I es distigeixen dels seus veïns, sobretot pel turbant que acostumen a portar els homes adults, que pot ser del color que prefereixin, sense haver-hi cap simbolisme cromàtic.

Els sikhs més devots es distingeixen sobretot per diferents aspectes:

Kesh _ no es tallen mai els cabells, ni la barba (a no ser que facin algun culte religiós) i el porten enrotllat dins el turbant. Les dones, en general porten la cabellera a l'aire, i tampoc se la tallen mai.

Kirpan _ una daga (antigament una espasa) que només pot desembeinar-se per defensar a algú o auto-defensar-se, però mai per atacar. El més curiós és que dins de l'Índia estan autoritzats a pujar les dagues fins i tot a dalt de l'avió

Kara _ Porten una pulsera metàl·lica que tampoc es treuen

Khanga _ amaguen una petita pinta de fusta dins el turbant i que utilitzen per recollir-se els cabells

Kachera _ porten roba interior de cotó, què és més pura

Els guardians del Golden Temple impressionen bastant.

Sobretot perquè a part de la daga, porten una llança, i amb el turbant semblen més alts del què són

La família de la foto, em van demanar que els retratés davant del seu temple (gurdwara) principal.

M'imagino que les dones anaven preparades per la visita a la fita de tot bon Sikh, i per això portaven també turbant.

Els tres porten també la daga, que no només se la posen pel temple, ja que ben sovint et trobes Sikhs que la porten tot el dia, fins i tot les dones.

McLeodganj i els tibetans

Els tibetans, entre ells els monjos budistes perseguits pels xinesos van trobar acollida en diversos punts de l'India, un d'aquests, i en aquest cas, el mes important, es McLeodganj, al costat de Dharamsala, i es on hi ha la residencia del Dalai Lama i tot el govern tibeta a l'exili.

A McLeodganj, hi plou, i molt. Jo crec que hi ha arribat a ploure entre 200 i 300 litres cada dia dels què hi hem estat.

Hem tingut moment de treva per poder fer excursions, i per fer les visites als temples, però sempre amb certa boirina i humitat.

El Dalai Lama no hi és, però hi ha centenars, o més ben dit, milers de lames als monestirs. La majoria de la població és refugiada. Són ben pocs els que ja vivien aquí abans.

A McLeodganj, com a primer centre d'acollida dels refugiats, hi ha una alta densitat d'Ong, i això té un impacte positiu, ja que n'hi ha moltes que miren pel medi ambient, i a la zona està prohibit l'ús de bosses de plàstic, i les facilitats perquè reomplis l'ampolla amb aigua filtrada a un preu coherent, són moltes.

Exiliat tibetà en un dels tallers cooperatius on fabriquen artesania tibetana que les ONG o la cooperativa mateix comercialitza

Monjos budistes tibetans durant els càntics de la tarda

Detall d'una Stupa del circuït de la Kora

La pregària més repetida: OM MANI PADME HUM

La Kora, és un circuït ritual que es fa per resar, en sentit horari al voltant del complex Tsuglagkhang (el temple principal). Passes per un caminet amb unes vistes impressionants a l'esquerra i amb una acumulació de pedres de pregària pintades de tots els colors. Al voltant del temple hi ha centenars de rodes de pregària, i banderoles. Tot plegat impressiona, i els budistes de totes les edats s'acosten sobretot al matí i al vespre a fer les seves pregàries.

Exiliat tibetà repintant les pregàries de les pedres del circuït de la Kora

Rodes de pregraria budistes, a l'interior de cada cilindre hi ha enrollades centenars o milers de pregaries, fent-les girar es considera que estas resant

Rodes de pregària al voltant del temple.

Les rodes, com també les voltes al voltant dels temples s'han de fer girar en sentit horari.

Dins el recinte també hi ha el Museu del Tibet, on s'explica l'ocupació del Tibet per part dels Xinesos i l'èxode i l'exili. Val molt la pena, però en realitat fa emprenyar bastant.

El poble tibetà és un poble pacífic i molt respectuós. Pensen bé quin impacte poden tenir les seves accions abans d'executar-les.

Són molt creients i pràcticants, tinguin l'edat que tinguin, i la majoria sempre porten el rosari a sobre, perquè no els agafi desprevinguts i sense quan hagin de resar. El seu rosari es diu Mala i té 108 boles, normalment de fusta. Cada una respon a un mantra (o pregària) que han de recitar. De fet, no dista gaire del rosari cristià.

* el budisme representa el 0,76% de la població del país, i la major part d'aquest la conformen els refugiats tibetans, i l'altra gran part, els habitants de Ladakh, el Petit Tíbet.

READY TO DEPART

2011-08-07T18:21:00.014+02:00

Em dona la sensació que han passat cent anys des del darrer post, cent anys no, però déu ni do!

I és que tot canvia i gairebé havia perdut la costum de tot això ja,

però hi ha una cosa que no canvia mai, i són les meves ganes d'anar a l'Índia...

Aquesta vegada però, a falta de temps no hi haurà projecte, sinó que serà un viatge d'un mes que espero que em faci descobrir altres Ong i projectes la mar d'interessants i llocs i cultures encara una mica desconeguts per mi.

Així que aquí aproximadament vindrà a ser això:

30 dies, uns 3000 km amb tren i bus, molt bona companyia i moltíssimes ganes.

2009-11-30T19:25:00.004+01:00

FOTOPRESS 09

un concurs fotogràfic que reconeix la tasca dels fotoperiodistes. unes fotografies o fotodenúncies que tenen molta força i que impacten per la seva duresa. unes imatges que no et deixaran indiferent.

1r. premi: Violència de gènere al Pakistan_Emilio Morenatti_sèrie de retrats de dones ruixades amb àcid pels seus marits o familiars al Pakistan

(l'autor va ser ferit per una bomba el passat agost a Afganisthan, actualment es troba en recuperació)
*tots els seus reportatges mereixen ser vistos, actualment la seva web no es troba operativa, deixo aquí un link on apareixen algunes de les seves fotografies.

2n premi: Violència Post-electoral a Kènia_Walter_reportatge sobre el conflicte

3r premi: Líban, entre mar i foc_Alfonso Moral_reportatge

L'exposició consta de més fotografies on hi ha els resultats de les beques que Foto Pres ofereix a fotògrafs reconeguts. No totes les imatges contenen la mateixa duresa i es poden veure al CaixaForum de Barcelona fins al 21 de febrer.

setmana de mar mogut

2009-07-17T17:04:00.006+02:00

ni projecte, ni ong, ni feina = vacances, descans, relax
(però inquieta, com el mar)

Vicenç Ferrer

2009-06-21T13:16:00.005+02:00

"Tinc molt clar que cap acció bona és perd en aquest món. En algun lloc quedarà per sempre."

Vicenç Ferrer

No tinc gaires fotos del Vicenç,
suposo que cada cop que el veia pensava,
"ostres, no tinc cap foto amb ell, abans d'anar-me'n li'n faré una"

Però aquesta, tot i estar borrosa, m'agrada especialment.
Era a la sala d'actes del Campus 1 d'Anantapur, on vivíem, treballàvem els voluntaris i treballadors de la Fundació. Un vespre calurós, com tots els vespres calurosos d'un setembre del 2006.

Aquell dia, com gairebé cada 15 dies, la sala d'actes era plena de "padrins" que havien vingut a veure el què estava passant a "La Ciutat de l'Infinit", voluntaris i nens excitats a punt d'oferir-nos un espectacle de dansa tradicional i teatre que portàven dies preparant.
Entre el públic s'asseien l'Anne i el Vicenç Ferrer, com dos nens il·lusionats a punt de veure un espectacle que deurien haver presenciat centenars de vegades però que disfutaven com si cada vegada fos la primera.
Com l'Anne es mira el Vicenç visionari, utòpic i que aconseguia fer realitat cadascun dels seus somnis, parla per si sol.

És evident que cap acció bona del Vicenç es perdrà, amb l'Anne, el Moncho i tot l'equip que els envolta, totes i cadascuna quedaran a Anantapur i per tot arreu per sempre.

5 de juny__Dia mundial del medi ambient

2009-06-06T10:57:00.008+02:00

Algunes dades alarmants:
- el 20% de la població del món consumeix 80% dels recursos (i que passa amb l'altre 80% de la població?)
- 3/4 de la pesca s'ha extingit.
- els darrers 15 anys s'ha enregistrat la mitja de temperatures més altes de la història.
- les espècies s'extingeixen 1000 vegades més de pressa que el que ho farien amb el cicle natural.

Aquí us deixo un vídeo, el tràiler de HOME que en menys de 3min. us portarà pel cel de tot el món. (Tot espectacle per als sentits)

Per veure el documental sencer amb alta resolució (val mol la pena) clica aquí: -HOME_documental-

i jo em pregunto:
és massa tard per canviar?
quin futur ens espera?

"A VEDANTHANGAL"

2009-04-18T12:33:00.011+02:00

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE I EL DOCUMENTAL PELS AUTORS EL PROPER DILLUNS, 20 D'ABRIL A LES 19:30 A LA FNAC DE L'ILLA DIAGONAL.

TIBET, 60 ANYS DE TORTURA

2009-03-07T17:21:00.006+01:00

Aquest mes es compleixen 60 anys de l'enviament de tropes del govern comunista xinès per reprimir el poble del Tibet. I aquest any també, es compleixen 50 anys de l'ocupació total del país i de l'exili de milers de tibetans juntament amb el seu líder, el Dalai Lama.

Des d'aleshores, són milers les matances i repressions, i milions les injustícies que hi ha dut a terme el govern xinés, que pel que sembla, no pensa en altra cosa que en silenciar, a les males, les veus que criden des de dins el Tibet.
Des de 1949 s'han registrat 1,5 milions de tibetans morts en mans de l'exèrcit xinès.
I segons Amnistia Internacional, un 70% dels presos tibetans han mort de gana, a causa de les pallisses o per les condicions dels treballs forçats.
Durant aquests 60 anys, són també 6000 els monestirs que s'han destruït, i incomptables les vivendes i escoles.

fotografia dAndrew Buncombe, The Independent

Actualment hi ha 130.000 refugiats tibetans repartits arreu del món, 100.000 dels quals es troben als diferents monestirs de l'Índia.

Els que s'han quedat a la seva terra, però viuen un infern.

Els darrers anys, a part de les fortes represions, detencions i "desaparicions", s'han seguit diferents estratègies d'actuació per tal de fer desaparèixer la població del Tibet o diluïr-la dins la població xinesa.

Algunes d'aquestes estratègies del govern xinès són:

pagar quatre vegades més als militars que vulguin desplaçar-se al Tibet __ així hi ha una forta militarització xinesa de la zona
expropiació i divisió de les grans cases tibetanes __ obligant als tibetans a compartir casa amb els xinesos que fan d'espies les vint-i-quatre hores.
les famílies xineses que visquin al Tibet poden tenir 2 fills en comptes d'un fill únic com restringeix la llei a la resta del país.
avantatges fiscals i socials per als xinesos que vagin a viure al Tibet
fortes campanyes de publicitat a les televisions públiques xineses que porten cada any més de 50.000 habitants xinesos nous a Lhasa (capital del Tibet)
construcció del tren d'alta velocitat Golmund/Lhasa __ per facilitar l'accés als xinesos
abandonament de les zones rurals tibetanes, on el govern prohibeix les escoles i centres mèdics tradicionals tibetans i on no en crea de nous gestionats per al govern __ abocant als seus habitants a la misèria

TOT AIXÒ FA QUE MOLTS TIBETANS S'ACABIN SENTINT AVERGONYITS I DUBTOSOS DE LA SEVA CULTURA

*són molts els tibetans que s'escapen a través de l'Himàlaya en busca de l'exili i una vida millor als països veïns, enfrontant-se a congelacions durant la fugida i riscos més que evidents.
Fins fa poc, hi havia penjat a una pàgina web un vídeo on es veia com l'exèrcit xinés disparava a un grup de tibetans, entre els quals hi havia nens, que fugien a través de les muntanyes cap a l'Índia. De tant en tant n'apareix algun de nou al youtube.

Quan el miro, se'm posa la pell de gallina.

2008-11-14T09:17:00.012+01:00

En Pep Àvila, fotògraf barceloní, i en Jorge Aguilera, cineasta mexicà, van estar el passat hivern a Vedanthangal, per fer un reportatge fotogràfic i un curtmetratge de divuit minuts de gran qualitat fotogràfica titulat A Vedanthangal, on es veu la vida de la seva gent.
Els resultats de tota la seva feina ja són visibles, i estan publicats en un llibre fotogràfic i un dvd que ja són a la venta i que es van presentar el passat divendres al públic. Al sopar de la Fundació Laia Mendoza, que des de fa 4 anys treballa en projectes de desenvolupament a Vedanthangal.

La propera projecció del curtmetratge tindrà lloc el proper dimarts 18 de novembre al Café del Teatre de Lleida.

fotografies Pep Àvila

(Podeu trobar el llibre+dvd, a la mateixa web de la Fundació o ben aviat a les llibreries. Els guanys seran per tirar endavant els projectes.)

des de casa i amb la distància

2008-10-15T18:35:00.003+02:00

algunes de les fotografies que no he penjat i que crec que havien quedat pendents

EL BUDISME I L'ÍNDIA

L'Índia acull un gran número de refugiats tibetans, gran part dels quals són monjos budistes que van haver de fugir del seu país fa més de cinquanta anys.

Però se'ls ha acollit i se'ls hi ha donat terres i facilitats en diverses reserves del país veí. Una de les més grans, es troba a les muntanyes de Kodagu, al sud de Karnathaka, lluny del Tibet. La major part d'aquest poble no ha trepitjat mai la seva terra i desconeixen si ho podran fer mai.

*tot i que el budisme va nèixer a l'Índia, i aviat es va escampar per tot el sud-est asiàtic, només un 0,8% de la població del país mare d'aquesta religió és budista.

2008-10-15T17:57:00.009+02:00

MAMALLAPURAM o MAHALLIBAPURAM

la nit, l'aigua, els temples, les barques i els pescadors nocturns

s'han recuperat i perduren després del tsunami, però fins quan aguantarà abans que el turisme ho destrossi?

MERCATS

la vida i el moviment del de Mysore, la joia dels mercats de Karnathaka i de l'Índia

i del peix fresc del mercat de Pondicherry

d'aquí trobo a faltar la cridòria, l'olor enganxifosa (i de vegades pudor), el color, la llum, el joc del regateig, la densitat, l'haver de vigilar per on trepitges...

2008-09-08T18:51:00.006+02:00

obert per vacances

ja de tornada, nomes recordar que tot i que els astres s'hagin alineat per fer que tot fos mes dur i anes mes lent del previst, la feina que m'ha portat a aquest tercer viatge a l'india, no ha estat en va
i que ben aviat, el projecte es podra materialitzar amb blocs de terra que tanta suor ens han costat

(fent la barreja pels blocs)

(BTC acabats de premsar)

(mur gelosia pels centres de reforc escolar)

2008-09-08T18:31:00.003+02:00

artesania 100%

futura porta ecologica de la veina de l'oficina,
economica, sostenible i rapida de fer

l'artesania encara es viva

2008-09-08T18:18:00.004+02:00

les pedres parlen a Kancheepuram

els pilars dels temples hindus de kancheepuram, com els de gairebe tota la resta del pais i com els capitells de les nostres esglesies ens parlen de les milions d'histories de les divinitats hindús, i s'acaben convertint en petits altars

2008-08-24T08:37:00.005+02:00

dissabte a la tarda, bany al pou

fa calor, el sol pica, no hi ha piscina, pero hi ha pous enmig dels arrossars

cap problema

la terra de la fe profunda

2008-08-24T08:14:00.005+02:00

la simplicitat d'alguns temples i la complicacio d'algunes cerimonies

en Vijay i en Praveen, entre d'altres, abans i durant la tortura-entrega del passat dimarts al temple.

Ni una llagrima de dolor

Ni una gota de sang.

I els nois amb actitud serena.

2008-08-10T09:59:00.006+02:00

Els treballadors de la maquina de blocs (BTC)

Despres de tancar el projecte, n'hi ha que s'han quedat sense feina i n'hi ha que ja s'han espavilat per trobar-ne una altra.

Alguns molt treballadors i d'altres bastant poc, pero tots amics i bona gent.Us presento primer als dos mes treballadors i mes simpatics, i els dos menys treballadors i mes penques.

(Sridar 17 anys, Vijay 18 anys, Rajendran 4?, Moorty 3?)

2008-08-07T15:00:00.006+02:00

el mes important de l'India es la seva gent, si no la coneixes, no coneixes l'India

venedor de cocos al mercat de Chengalpattu

Diumenge de societat. La de l'esquerra, es una mestra d'algun poble de per aqui que ens trobem cada dos per tres a tot arreu on anem (la mateixa que vam arroplegar amb el rickshaw el dia de la tormenta i no podia parar de cantar) i la Lakshmi, del tea-stall del Santuari d'ocells d'aqui al costat, i que fa un dels millors tes de Vedanthangal.
Les dues, cuinant el diumenge, que era alguna festa del deu del temple del costat de casa de la Lakshmi (del que se n'encarrega el seu marit).

2008-07-25T15:54:00.003+02:00

nens de l'angambadi (escola bressol)

nens de l'escola

2008-07-21T09:30:00.005+02:00

Recordatori a la FVF-RDT
algunes fotos d'alguns dels edificis que vam estar projectant fa gairebe dos anys i fa unes setmanes ja vaig poder veure acabats

l'escola d'infermeria, la biblioteca i l'escola de nens sord-muts

vedanthangal

2008-07-18T15:25:00.009+02:00

les tres generacions de dones de ca la Fatima,
la padrina, la mare de la Fatima, d'entre uns 63-66 anys
(aqui, l'edat acostuma a ser aproximada, perque ni ells saben quin any van neixer). En realitat n'aparenta molts mes

la Fatima, d'uns 45 anys, mare de dos nois i una noia, fa esmorzars per tot el poble i dinars i sopars pels voluntaris. A les estones lliures es dedica a fer bidis,els cigarrets indis, que li compra una companyia per tres rupies (uns 5 centims d'euro) el paguet de 25. la Muntaz, te 19 anys, no sap llegir ni escriure en tamil, pero parla angles.
la seva familia esta preocupada perque els hi esta costant trobar-li un marit, alguns possibles, la rebutgen perque la troben massa fosca.

son les tres generacions d'una familia humil de lo mes simpatica i peculiar

la cuina del restaurant de la fatima

i el restaurant, que mes que un restaurant es el passadis d'entrada a la casa, aparcament o dormitori que canvia d'us segons les hores del dia

la majoria de cases de vedanthangal son com aquestes, la veritat es que funcionen forca be, sobretot climaticament, pero tots els qui hi viuen somnien en poder-se fer una caseta de formigo i coberta d'uralita per poder arribar a 40 graus a dins.
dormir al carrer, forca normal en tots els casos.

el tren

2008-07-12T13:11:00.008+02:00

ja acomodada a Vedanthangal,
i com a primer post des d'aqui,
us parlo dels trens de l'India,
aquests inacabables trens als que ja els hi tinc carinyo despres d'haver-hi passat tantes hores i haver compartit tantes histories de tantes vides diferents.

I es que la gent, quan et veuen sola, sigui per curiositat o simpatia, no et deixen estar en cap moment (que no sempre s'agraeix).
Es dins dels trens (que poques vegades he vist tant nets i tant buits com el de la fotografia) per on veus passar el paisatge tant canviant del pais,
on descobreixes com de brutes poden ser les ciutats,
com de facilment pots dormir amb un terrabastall de mil dimonis i un constant de personatges passant cridant "chaaaaaaaaaaai, masaaaaaaaaaalaaaaaaaaaa chaaaaaaaaaaaai!!"
com, per molt bruta que pugui estar una samarreta, per alguns encara es prou neta per utilitzar-la per netejar el terra a canvi d'una rupia.

Alla es on he apres que els indis no maten les serps, perque segons ells, les serps es queden amb la imatge de la persona que les mata gravada als ulls, i quan es reencarnen amb el que sigui, van a buscar venjanca.
Tambe hi he apres que per molt avancada i poc tradicional que pugui ser una familia india, i per molts estudis que les filles vagin a fer a l'estranger, es ben facil que acabin tornant a casa, per casar-se amb un matrimoni arranjat, i acabar sent maltractades com moltes altres, per un marit sota els efectes de l'alcohol.

Es que l'India es molt magica, molt mistica i te alguna cosa que enganxa a tot el que hi va.
pero es que l'India, es a la vegada molt dura, i aquesta realitat hi es cada dia a cadascun dels seus racons.

Intentare anar informant des de cadascuna de les parts, la mistica-magica i la dura.

un projecte

2008-06-17T11:30:00.014+02:00

El proper dia 25 me'n vaig a l'Índia fins l'11 de setembre.

Un cop més serà per fer de voluntària a la Fundació Laia Mendoza, que es troba a Vedanthangal, Tamil Nadu (entre Chennai i Pondicherry).
Juntament amb un company anem a construir un projecte que hem anat desenvolupant durant aquest mesos a través d'una assignatura de cooperació de la universitat.

L'edifici es construirà per fases i es farà amb BTC (blocs de terra comprimits), que estan fets de terra, però de tal manera que resisteixen càrregues com les d'un toxo dels d'aquí.

El programa inclou aules polivalents (classes, tallers, biblioteca...),oficina, sala reunions, magatzem i vivendes pels cooperants i voluntaris. Tot junt, però a la vegada separat segons graus d'intimitat.

Us el presento!

2008-06-15T01:40:00.015+02:00

una afició

a part de viatjar i de fer de voluntaria a l'Índia, hi ha una altra cosa que m'agrada,

i és escalar.
de fet, m'encanta.
i potser és quan tens més feina i fa més temps que no fas el que t'agrada, quan més ho trobes a faltar,
així que és ara, quan veig que fa temps que no ho faig, i encara n'estaré més sense fer-ho, que em sap més greu no dedicar-li més temps. Les fotos són fent bloc a Arbeca.

La veritat és que fer bloc allà no m'agrada, em fa més aviat por, diguem que les mesures de seguretat són nules (cosa que no s'ha de fer mai) i tot i que no pots caure de molt amunt, és fàcil caure malament, sobretot pels que no sabem caure.
Però si hi ha alguna cosa que és insubstituïble dels blocs d'arbeca, és l'entorn. Sóc a casa, i el paisatge és impressionant, o almenys a mi m'ho sembla.

El millor de la tarda és, quan abans de marxar, puges sobre una roca i mires com es pon el sol.

Amb una mica de sort, el teu company no et demanarà siusplau que us quedeu més estona i probeu de pujar amb la pèssima ajuda del frontal.

Que hi voleu, ho trobo a faltar!

"Millones de asiáticos no tendrán mujeres para casarse"

2008-06-04T18:33:00.014+02:00

Sobre la situació de la dona a l'Àsia, ens en parla la Bénédicte Manier a "Quan les dones hauran desaparegut. El sacrifici de nenes a l'Índia i l'Àsia" Editorial Pagès.

L'entrevista a l'autora publicada a la vanguardia el novembre passat ens deixa entreveure gran part del contingut del llibre, que és interessantíssim i escandalitza al saber xifres aproximades (cap a la baixa) sobre els fets que hem tingut davant els nassos però que moltes vegades ens han passat desapercebuts.
Molts ja sabreu perfectament de què va tot això, d'altres potser ni tant sols n'heu sentit mai a parlar.
Es mereix una bona llegida (i no ho dic per la portada).

Bénédicte Manier, autora de un estudio sobre la eliminación de las niñas en Asia
IMA SANCHÍS - La Contra, La Vanguardia - 08/11/2007

Bénédicte Manier,47 años. Nací y vivo en París. Soltera y sin hijos. Licenciada en Lingüística y Periodismo. Trabajo en la agencia France-Presse, me ocupo de temas de niños, mujeres, pobreza, desarrollo y transformaciones sociales. Publico Cuando las mujeres hayan desaparecido (Cátedra)

Estamos ante un hecho único en la historia: en Asia hay 100 millones menos de mujeres que de hombres - entre 45 y 40 millones en India y entre 36 y 60 en China-. ¿Qué ha sido de ellas?

Son niñas que no han nacido, a las que se ha dejado morir al nacer o que han muerto por falta de cuidados; es decir, abortos, infanticidio activo e infanticidio pasivo.

¿Alguna causa en particular?

Tener una hija es un deshonor. Si no se tienen hijos varones no se puede perpetuar el apellido. Y, en todos esos países donde no hay asistencia social, es el varón el que se encarga de cuidar a los padres. En cuanto al coste de la dote de las niñas en India es cada vez más elevada, directamente es una extorsión.

Creía que la dote era algo tradicional.

Antes, con un poco de dinero, joyas y un ajuar se solucionaba con esfuerzo. Pero desde hace unos diez años India ha entrado en un espiral consumista y la familia del novio exige todo eso que ésta no podido conseguir por sus propios medios: coche, moto, móviles, ordenadores, aire acondicionado, frigorífico, vestidos para toda la familia, casa... Fenómeno que se da especialmente en la clase media emergente, 300 millones de personas.

¿Qué ocurre en China?

Ante la presión del Estado para que las parejas tengan un solo hijo, escogen a los varones, que en el futuro podrán sustentar a los padres. En India hay 6 millones de abortos frente a 27 millones de nacimientos, pero en China hay 14 millones de abortos.

Pero el aborto selectivo es ilegal en ambos países. El fenómeno comenzó en los años 80 con las ecografías. Hay tal cantidad de clínicas privadas, que el Gobierno no puede controlarlas. En ellas se determinan el sexo e inmediatamente se ofrece el servicio de aborto. Es un negocio muy lucrativo. En India hay entre 26.000 y 37.000 clínicas privadas declaradas, pero se estima que el total asciende a 100.000.

Si pueden abortar, ¿por qué se siguen cometiendo infanticidios?

La gente de campo lo tiene más difícil para acudir a estas clínicas, así que es habitual encontrar a niñas recién nacidas en bolsas de plástico que han sido estranguladas, ahogadas o envenenadas. Y es habitual el infanticidio pasivo, es decir, que si se ponen enfermas no se las trata o se las deja morir de hambre. En la región de Punjab, la muerte de bebés menores de un año es cuatro veces superior si se trata de niñas, y los abandonos son, en el 90% de los casos, de niñas. En China no hay clínicas privadas. En los centros de salud pública basta pagar un poco de dinero para conocer el sexo del feto y practicar el aborto. El sistema es muy corrupto.

¿En qué otros países desciende la población femenina?

En menor medida que en India y China ocurre en Pakistán (los hombres superan a las mujeres en 4,5 millones), Bangladesh (3 millones), Afganistán (1 millón), Taiwán y Corea del Sur.

¿Qué ocurre cuando los chicos llegan a edad casadera?

No encuentran mujeres disponibles. Los traficantes han visto la posibilidad de ganar dinero, así que van a las regiones más pobres, compran niñas y las venden. El precio oscila entre las 10.000 y 50.000 rupias. Hay zonas en India, concretamente en el Punjab, donde ya hay pueblos de solteros, familias con tres y cuatro hijos varones.

Pues a éstos les sale cara la broma.

Una misma mujer es vendida para que la compartan los hermanos. No es un fenómeno completamente nuevo porque la poliandria ya existía en India, pero ahora, debido a la falta de mujeres, está aumentando.

Y esos maridos no deben de llevarle precisamente flores a su mujer compartida…

Es la sirvienta y la esclava sexual de todos ellos, y es tratada con violencia.

Oiga, esto no tiene sentido: no sólo ya no reciben dote, sino que tienen que pagar para tener esposa.

Cierto, pero de momento los hombres prefieren pagar para comprarse una mujer que cambiar el sistema de dote. Se calcula que en el 2020 habrá 30 millones de hombres sin mujer ni hijos. En Bombay y Chandigarh una cuarta parte de la población femenina ya ha desaparecido.

¿Cómo lo solucionan en China?

También se ha impuesto el tráfico de mujeres. Las autoridades chinas están muy preocupadas porque según los cálculos en el 2020 habrá un excedente de entre 30 y 40 millones de hombres solteros y sin hijos, lo cual puede producir desórdenes sociales fuertes. En India, un hombre de 30 años soltero es una rareza. Porque socialmente no casarse es una vergüenza, así que estos hombres son marginados, con todo lo que ello implica: aumento del consumo de drogas, bandas... Los expertos pronostican grandes olas de suicidio en India y en China entre esos jóvenes varones.

¿Qué dicen los demógrafos?

Para ellos es un enigma absoluto cómo puede funcionar una sociedad con tan pocas mujeres. Especulan con la idea de barrios y guetos de hombres solos. De momento, la tendencia es mayor violencia contra las mujeres y una importante demanda de prostitución.

occident ple de contradiccions

2008-05-23T23:44:00.004+02:00

El dijous, llegint al tren de tornada a casa, llegeixo al diari:

"Reino Unido y EE UU alistan menores en sus ejércitos".

I és que ambdós, estableixen l'edat mínima de votar als 18 anys, ja que consideren que els menors, no estan capacitats per prendre decisions tant importants. Això si, els mateixos joves, però de 16 (al Regne Unit) i 17 anys (als EUA), ja són prou madurs per decidir lliurement d'allistar-se a l'exèrcit. Que pot implicar participar a la guerra d'Irak, per donar un exemple.

I ja, per acabar de posar la cirereta, els dos països han firmat un protocol a favor dels drets del nen, que regula la situació dels nens de la guerra, i que, com no, ni Regne Unit ni EUA respecten.

(clica la foto per saber-ne més sobre els nens/nenes soldat)

Nenes soldat a Nepal (Marcus Bleasdale 2005)

el poder de la teva firma

2008-04-23T15:02:00.004+02:00

si una firma pot salvar una vida,

quantes en podem salvar si firmem tots?

per les campanyes a favor dels drets humans,

el medi ambient,

i el respecte als animals.

JUNTS FEM LA FORÇA

als voluntaris i cooperants, les 10 crisis humanitàries més oblidades de 2007, segons MSF

2008-02-07T23:58:00.001+01:00

Des dels desplaçats de Somàlia fins a Colòmbia, passant per Sri Lanka, Myanmar, Colòmbia, Thailàndia, Rep. Dem. del Congo, Nigèria, Zimbawe, Rep. Centreafricana, Txetxènia, moltes ONG treballen per paliar i fer front a les conseqüències dels conflictes causants de molts dels danys de la humanitat d'avui.

Amb el seu esforç i treball, lluiten activament per al compliment dels drets humans i pel dret a viure i fer-ho amb dignitat. Un esforç que ha arribat a costar més d'una vida, però que molts no oblidarem.

Gràcies a tots els voluntaris i cooperants que fan que aquesta lluita sigui cada dia possible

fotografia Claude Mahoudeau/MSF
(per veure'n més clica la foto)

2007-12-25T21:57:00.001+01:00

els muntanyans, torredembarra

2007-12-16T21:00:00.001+01:00

ara fa un any
et vaig dir fins aviat...

pintura ravi varghese

1 de desembre, dia mundial contra el sida

2007-12-03T11:17:00.002+01:00

Es calcula que a finals del 2007, des d'uns 33 a 42 milions de persones conviuen a tot el món amb la Sida o el VIH. Només l'any passat 2,5 milions de persones es van infectar, i 2,1 van perdre la vida degut a la malaltia.

La manca d'informació, de medicaments de tractament (actualment patentats, i per tant, d'alt cost per als països subdesenvolupats) juntament amb les falses creences, agreugen el problema i n'augmenten la transmissió, sobretot a l'Àfrica subsahariana, on es troben 2/3 de la població infectada.

Des de diverses Ong's es treballa amb una lluita constant contra la malaltia. Per saber-ne més, o per aportar el teu granet de sorra:

intermon oxfam

metges sense fronteres

majoria d'edat del Berlín sense "el mur de la vergonya"

2007-11-18T16:24:00.006+01:00

El mur de Berlín (la propaganda de l'RDA el considerava un "mur de protecció antifeixista", en altres llocs també va ser anomenat "mur de la vergonya") era part de la frontera interalemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l'RDA del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. És el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.

la imatge històrica de Hans Conrad Schumann

----------------------------------------------------------

berlin avui, el record que no s'esborra

per saber-ne més http://www.mauer.jp/

rivert/ribert

2007-10-30T13:57:00.002+01:00

banys termals freds

busca els tritons

colors de tardor a la val d'aran

2007-10-16T23:19:00.002+02:00

la recerca dels colors, resultat d'un primer intent d'escalada i d'una renúncia a continuar buscant als companys perduts en algun dels refugis aranesos, ens porta a la presa de la restanca, el mirall de les muntanyes d'entre el Montardo i el tuc de Monges, ja emblanquinats per les primeres nevades de tardor.

cares del marroc

2007-09-05T14:48:00.002+02:00

algunes de les poques cares del desert que s'han deixat fotografiar...

marroc marroc!

2007-09-05T14:16:00.001+02:00

welcome to morocco

marrakech

ait ben haddou, la gran kashba

lluna plena al desert

posta sobre l'arena

té al sàhara

gorges du todra

Djemma el Fna, Marrakech

jardins Majorelle

adéu marroc

2007-08-20T18:00:00.001+02:00

un dels 3 llacs tristaina, Andorra

2007-08-06T16:22:00.001+02:00

cavalls del vent

matí al pedraforca

2007-07-29T21:47:00.001+02:00

tots som com el calvin!

2007-07-20T00:04:00.002+02:00

el cicle de la vida

tot té un principi i un final

de vacances

2007-06-23T22:24:00.001+02:00

m'encanta aquesta ciutat
com diu en Michael, no és una ciutat, sinò un petit paradís que en conté d'altres fins i tot més grans on només hi ha verd, ocells, i un guitarrista amb harmònica digne de tocar a la filarmònica d'en Scharoun.
En fi,
net,
ample,
tranquil...

perfecte!

la realitat d'alguns còmics

2007-06-15T23:53:00.001+02:00

Fotografía de Didier Lèfevre

Mai hagués dit que m'aficionaria als còmics.
El que no van aconseguir els Astèrix i els Tintins de ja fa anys, ho ha iniciat Marjane Satrapi i els seus Persépolis sortits d'Iran.
Ara toca el torn a Guibert, Lemercier, i sobretot a Lefèvre amb els tres volums de El Fotógrafo, sortits de les aventures de Lefèvre fotografiant Afghanistan per MSF.

Mónica, i have been a little more approached to your daily life, I hope next step will be there with you .

2007-06-10T01:16:00.001+02:00

obre i passa a coneixe'm una mica

la força d'un símbol

2007-06-02T14:22:00.001+02:00

l'Om tibetà

el símbol d'un so, d'una freqüència, la primera freqüència que va crear l'univers i que ho mou tot.

pronunciant l'OM, emets el so del moviment i del repòs, el so del tot

una mica d'arbeca

2007-05-20T12:45:00.002+02:00

els sembrats

la història de les pedres

Cap on vas?

2007-05-11T17:02:00.001+02:00

Fotografia de Lee Friedlander, 1980

De vegades t'adones que el que creies que volies fer la resta de la teva vida no et fa feliç.

Abandones el camí vell o et desvies cap al nou camí desconegut?

2007-04-29T12:23:00.001+02:00

sense comentaris...

problemes d'aigua

2007-04-28T22:17:00.001+02:00

És evident la mancança d'aigua que estem tenint, la foto, del Congost de Montrebei aquest gener, mostra una gran baixada en el nivell d'aigua respecte els altres anys.

Tot i les pluges recents, no n'hi ha prou.

Fes alguna cosa, opta per un CONSUM RESPONSABLE. Ara si, escatima amb l'aigua!!!!

25 anys

2007-04-03T13:50:00.001+02:00

I ja en són 25!

que per molts seran ben pocs, i per uns quants més ja comença a ser una edat...

per mi però, ni és molt ni poc. És la meva edat, i tan si és molt com poc, penso disfrutar-la i aprofitar tot el que tinc.

Que quedin ben lluny les crisis dels vint-i-pico, si és que ben mirat, encara sóc una nena!!

L'explotació infantil

2007-03-29T20:55:00.002+02:00

cal prohibir l'explotació infantil als països "subdesenvolupats"?

o millor deixar que continuï per tal d'evitar l'explotació sexual?

és un dels temes de difícil sol·lució. Què és millor: deixar que els nens treballin a les obres, als trossos o de venedors, i fer la vista grossa? o denunciar-ho perquè no els hi deixin treballar i acabin fent altres activitats per tal d'aconseguir els diners? pensa-ho un moment.

8 de març, dia de la dona

2007-03-10T13:55:00.003+01:00

Aquest vol ser un minúscul reconeixement per totes les dones, però més especialment, les de la Índia.

Les dones són les que han hagut d'aguantar les pitjors injúries, les més maltractades per la societat que les envolta, les que no han començat a prendre decisions fins fa ben poc.
Aquestes dones, són les que estan pendents de tot i estan aixecant el país amb la seva feina, l'esforç i la seva gran cultura.
I a part de tot això, són la vida, el color i l'alegria del país.

I qui diu que la índia no és un país de dones?

2007-01-14T12:39:00.001+01:00

Bany matinal al riu.

Hampi, centre de Karnathaka.

La fresca matinal i el paisatge de temples, palmeres i roques granítiques fan del bany tot un ritual que comença amb les primeres llums dèbils i continua fins que s'aixeca el sol.

A la vegada, els brahmins reciten les Vedes per les puges dels que demanen o desitgen ser perdonats.

I el sadhu es troba en profunda meditació sobre la pedra més apartada.

2007-01-07T23:06:00.001+01:00

no deixis mai de somriure

2007-01-07T22:34:00.001+01:00

el sol es pon per sobre el mar,

el món no es para però,

continua.

el viatge continua també, tot just acaba de començar.

sadhus

2007-01-02T00:03:00.001+01:00

sadhus, yoguis o sanyasis

renuncien a les castes, la posició social, els diners, l'autoritat, al que són i al que han estat. Renuncien a la seva vida.

Busquen l'ànima de l'univers, la seva essència. Absorbeixen tot allò que poden. Són savis, cultes i ilustrats. Peregrinen eternament d'un lloc sagrat a un altre.

Sempre endavant, amb un petit sarró i l'alegria de viure. Ho tenen tot i no necessiten res més.

qui doncs pot ser més feliç que ells, si els més feliços són sempre els que van més lleugers d'equipatge?